Microplàstics: la contaminació del oceans (I)

110

Es un fet que, d’uns anys ençà, el plàstic ha inundat la nostra vida i, cada cop més el trobem present en un enorme ventall de productes, des d’envasos, tèxtils i d’altres útils que fem servir en el nostre dia a dia.
La producció global de plàstics s’ha disparat en els últims 50 anys. S’estima que en el 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals, el que suposaria un 900% més que els nivells de 1980. [Global Ocean Commission, 2015 “Plastics – Keeping them out of the ocean” Infografía]

Des de fa un temps, l’opinió publica és coneixedora del greu problema ambiental que suposen els plàstics a causa de la seva lenta degradació (una ampolla triga uns 500 anys a descompondre’s). En aquest cas, però, voldria centrar-me en l’impacte dels microplàstics (fragments inferiors a 5 mm) presents en els oceans. Segons un estudi d’experts investigadors i científics de la Universitat de Plymouth i de la Universitat de Barcelona, en cada quilòmetre quadrat de sediments marins poden trobar-se al voltant de 4.000 milions de restes microscòpiques d’aquests composts.

D’aquí va néixer el projecte europeu MERMAIDS, amb l’objectiu de mitigar la repercussió mediambiental dels microplàstics provocada pels processos de rentat de tèxtils a nivell domèstic. Les fibres que s’alliberen en el rentat de peces sintètiques són un dels principals factors que contribueixen a generar la “sopa de plàstic” als oceans. Els microplàstics concentren uns contaminats orgànics persistents que poden ser ingerits per la fauna marina, la qual cosa introdueix contaminants tòxics en la cadena alimentària.

Un dels socis del projecte és el centre tecnològic LEITAT, que ha estat treballant en tecnologies innovadores i additius per als processos de rentat i pels tractaments d’acabats tèxtils. L’objectiu principal del projecte és reduir a un mínim del 70% la quantitat de fibres microplàstiques que s’alliberen en les aigües residuals dels rentats. Per assolir aquests objectius, s’ha incidit en tres eixos: tecnologies de rentat, detergents i tèxtils. Així doncs, s’ha estat treballant en filtres de microfibres per a rentadores, detergents innovadors que permeten una millor conservació de la fibra i que ajuden a minimitzar l’alliberament de microfibres a l’aigua, així com en la millora dels productes auxiliars de la indústria tèxtil que redueixen la pèrdua de fibres curtes i superficials.

També es va considerar molt important incrementar el coneixement i la conscienciació de consumidors i professionals sobre les mesures per reduir els microplàstics procedents dels rentats proporcionant-los un manual de bones pràctiques. Així mateix s’han elaborat recomanacions normatives per fomentar l’aplicació generalitzada de tecnologies que contribueixin a assolir un bon estat ecològic (GES, per les sigles en anglès) per al 2020.
Projectes com aquest, afavoreixen canvis tant en els processos industrials com en la conscienciació dels consumidors. Existeixen altres iniciatives amb objectius similars, que en posteriors articles aniré comentant.

Joan Roig

Business Development Manager LEITAT Anoia