“La bona vida” dels homes primitius, amb 2princesesbarbudes a l’Ateneu de la mà de Xarxa

35

La música de 2princesesbarbudes arriba al Teatre Municipal l’Ateneu amb La bona vida perquè petits i grans puguin celebrar Santa Cecília. Un concert organitzat per La Xarxa amb cançons pop plenes d’humor tocades amb instruments petits i de joguina. Serà diumenge dia 24 de novembre, a les 6 de la tarda. Les entrades són a 6 € i a 5 € per als socis de Xarxa. Es poden comprar en línia a www.teatremunicipalateneu.cat sense recàrrec i el diumenge des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle a la taquilla del passatge d’en Vives.

2princesesbarbudes
El grup liderat per Helena Cases i Marc Marcé ens presenta el seu quart disc: La bona vida. Després d’explicar-nos els secrets de la nit (Enciclopèdia baixeta de la nit, 2013) i de volar com orenetes (Sempre de vacances, 2015), les 2princesesbarbudes viatgen a la prehistòria per fer una reflexió en família sobre la vida moderna i l’evolució humana.

Helena Cases amb Pomada va capgirar el folk dels Països Catalans (Millor disc de folk del 2001, Millor Artista i Cançó Folk del 2002). Va ser protagonista del nou pop en català amb Conxita (Millor disc de pop-rock el 2007). Va fer un homenatge als artistes del ieié català amb Angelina I Els Moderns i va contribuir a recuperar la glosa en català. Amb La bona vida consolida, junt amb Marc Marcé, una de les propostes més interessants i originals per a públic familiar. Els acompanyen els músics Marc Poch i Toni Vilaprinyó.

La bona vida
Som 8.000 anys abans de Crist. Queden molt lluny els temps en els quals l’home era caçador-recol·lector i uns nous costums comencen a estendre’s per tot el món. Tot? No, tot no! Hi ha una petita comunitat que es resisteix al progrés del neolític i defensa la bona vida del paleolític.

Primer ho fa amb una cançó amb ritme jamaicà (La bona vida) on els instruments de joguina –un acordió petit i un pianet– tenen el protagonisme al costat d’una lletra que resumeix de manera poètica i divertida la vida del paleolític. La paleodieta és defensada a Tot és fresc. Amb ritmes a mig camí entre el ieié i el txa-txa-txa canten a l’alimentació, el que menjaven i com ho aconseguien.

La vida nòmada i en comunitat és reivindicada a Estil de vida. Fan broma del problema de l’habitatge amb una estètica cowboy. Les virtuts del foc són explicades a Il·luminats de forma divertida i a l’estil ‘New Orleans’. Els del paleolític també dibuixaven i potser feien Belles arts al ritme boogaloo. Sílex és un anunci en format de balada del ‘far-west’ que lloa les virtuts d’aquesta pedra.

La roba és una cançó amb ritme pop, ieié i surf que parla de la seva invenció amb una lletra divertida. La primera cançó reivindicativa de les barbudes és Orgull cromanyó. Una cançó que recorda Abba. La seva lletra fa una reflexió sobre l’evolució que es va fer al neolític amb la mirada dels homes i dones del paleolític, comparant-ho amb la societat capitalista actual.

En aquesta història no hi podien mancar els Parents famosos. Descriuen de forma divertida els avantpassats més populars de l’homo sapiens amb melodies d’aire gipsy. Mentida és la cançó més ‘barbudes’ del disc. A ritme de swing, la pandereta i el pianet agafen el protagonisme, La lletra desmenteix els falsos mites sobre el paleolític amb una melodia enganxosa.