Enric Morist (coordinador general de Creu Roja Catalunya): “El model d’acolliment de refugiats d’Igualada ha servit de model per a Catalunya”

113

Soc Enric Morist, nascut a Igualada, casat amb l’Elisa i amb tres fills, dos de propis l’Eric i l’Enin i un adoptat de Bòsnia de 31 anys -en Keran- que ara s’ha casat. Soc Coordinador de Creu Roja Catalunya. Treballar en la teva passió, és una gran sort.

Què és Creu Roja?
És una organització humanitària creada per ajudar persones en situació vulnerable tant per causa de conflictes bèl·lics com per raons socials. No té en compte ni la raça ni la religió ni el pensament, només la seva situació. Creu Roja va néixer fa 150 anys en una guerra i els seus objectius segueixen ben vigents. Avui parlem a la seu de Creu Roja al carrer Joan d’Àustria de Barcelona i ben a la vora d’aquí tenim un centre nocturn per oferir un espai per acollir persones amb addiccions, en situació de perill de mort. També fem cursos de sensibilització, de capacitació, de formació ….

Com es finança Creu Roja?
Som una entitat independent que no ens establim en cap estat que no hagi signat els acords de Ginebra de respecte als drets humans. Creu Roja o Mitja Lluna Roja són garants que es respectin els drets humans als països on actuen. Per ser independents necessitem diners. Tenim tres vies d’ingrés: les quotes dels socis que a Catalunya ja som 230.000 i el sorteig de l’Or que serien els fons propis. Una altra són els contractes que ens fa l’administració: vigilància de platges, gestió de centres de menors o d’ancians…. La tercera pota són les subvencions dels ajuntaments per fer tasques socials als municipis.

La situació de desigualtats creixent que pateix el món ha fet augmentar la demanda d’ajuts a la Creu Roja de Catalunya?
Moltíssim. Fa quatre anys el nostre pressupost era de seixanta milions d’euros, ara ultrapassem els cent. Destinem un terç del pressupost a acolliment d’immigració i refugiats. Les guerres s’allarguen en el temps perquè hi intervenen molts actors i costa molt arribar a acords. Això fa que les persones es desplacin fugint de la guerra. D’altra banda, especialment a Amèrica del Sud, hi ha violència contra les dones, contra els camperols, contra els pobres que fa que la gent acabi per fugir-ne. No pots culpar a ningú que vulgui una vida millor per als seus fills. Cada dia donem assistència a 1400 persones que estan a Barcelona, en demanda d’asil…. i en queden moltes més que no podem atendre. Ens hauria d’interessar que vingués gent jove perquè en deu anys la majoria de la població de Catalunya estarà per damunt dels seixanta anys.

Protegiu dones maltractades.
Fem un seguiment i control de gairebé quatre mil dones maltractades. Els donem un telèfon connectat directament a la nostra central per acudir immediatament que estiguin en perill. Això vol dir desenes de persones a la centraleta les 24 hores del dia i els set dies de la setmana.

Fa uns trenta anys, amb el doctor Botet, vàreu dissenyar un pla per portar refugiats bosnians a Igualada. Us ha donat pautes de funcionament per al moment actual?
Quan vàrem iniciar aquell projecte érem joves i inexperts tots plegats. Per sort teníem al doctor Francesc Botet que hi va posar seny i bons consells. El projecte d’acolliment d’Igualada ens ha servit de model per a l’actual. L’important en un acolliment és que els refugiats s’integrin i això –com va passar a Igualada- comença per la integració dels infants a l’escola. Després, donar feina als adults els permet tenir casa i desenvolupar-se personalment. Els ciutadans d’Igualada varen fer possible el que era impossible.

Hi ha dues persones que et vincularen de jove a Creu Roja: el teu pare, Jordi Morist i el doctor Botet.
Vaig entrar a Creu Roja seguint l’exemple del meu pare i vaig tenir la sort de trobar-hi al doctor Francesc Botet que va ser un visionari. Va veure que la Creu Roja del centre i el nord d’Europa feia tasques socials quan nosaltres només fèiem ambulàncies. Va crear una àrea de benestar social que és el model que després s’ha adaptat a tot Catalunya.

Ets jove però has dedicat tota la vida professional a Creu Roja.
El doctor Botet em va donar l’oportunitat de dirigir l’àrea social de Creu Roja Anoia, director de Creu Roja de la Joventut, després coordinador de Creu Roja Anoia, després de Creu Roja Barcelona i des de fa uns anys soc coordinador de Creu Roja Catalunya

Quin paper juga Creu Roja a l’Anoia?
És una institució molt estimada. Cada vegada que s’ha demanat ajut, surten centenars de persones per ajudar en tot. No som una empresa de serveis, tot i que en fem, som propietat dels voluntaris.

Com podem ajudar a la Creu Roja Anoia?
Cada dia passen coses al nostre voltant. El que cal és veure-ho i ajudar. Si dediquem unes hores ajudar a persones que estan soles, ens sentim millor. Si volem ajudar econòmicament podem fer-nos socis, sabent que els diners aniran exclusivament a activitats a l’Anoia.

És important portar una joguina a Creu Roja?
Molt. És molt trist que un sol infant es quedi sense joguina. A l’Anoia tenim la col·laboració de les cavalcades de Reis que els reparteixen a tots per un igual. No es genera cap discriminació.

Et queden projectes nous per a proposar a Creu Roja Catalunya?
A l’abril inaugurarem el Centre Humanitari i d’Emergències Internacionals de Creu Roja a Tous que centralitzarà la disponibilitat d’equips d’emergències de tot Catalunya i deixarem els magatzems de lloguer La Pobla. Quan hi ha una emergència en qualsevol lloc del món, rebem instruccions d’enviar ajut immediat i en menys de quaranta-vuit hores hem fet el lliurament a la Creu Roja del país afectat, mai al govern. Tenim sempre a punt càrrega per a dos avions. I això també serveix per a les emergències a Catalunya.

Jaume Singla