Tenir el nas tapat és un problema molt freqüent i molest, i és motiu de consulta habitual a l’otorrinolaringòleg.
Pot ser per una causa transitòria o permanent.
Pot ser unilateral, bilateral o alternant un costat amb l’altre.
Comentarem les causes més habituals i les seves possibles solucions.
Causes:
– Rinitis: inflamació de la mucosa nasal. Pot ser aguda, per un refredat; pot ser crònica, com la rinitis vasomotora (al·lèrgica o no), o com l’addicció a les gotes vasoconstrictores.
– Dismòrfia de l’envà nasal: per un traumatisme conegut o de naixement.
– Pòlips nasals: poden ser unilaterals o bilaterals. Relacionats moltes vegades amb al·lèrgia.
– Cossos estranys: normalment en nens, causa d’obstrucció nasal unilateral per introducció d’algun objecte o material a la fossa nasal.
– Sinusitis: la pròpia infecció sinusal provoca congestió nasal.
– Hipertròfia de les vegetacions adenoides: és causa molt freqüent d’obstrucció nasal en nens. Anomenades col·loquialment “carnots”.
-Altres
Diagnòstic:
El diagnòstic precís el fem a la consulta amb una bona exploració rinològica. La fibroscòpia nasal ens permet valorar l’estat de les fosses nasals i apreciar desviacions de l’envà nasal, la presència de pòlips, la hipertròfia dels cornets (mucosa nasal), si hi ha una sinusitis, la hipertròfia de les vegetacions (carnots).
En casos com la poliposi nasosinusal sobretot, realitzarem com a prova complementària un TAC de sins paranasals, que ens permetrà apreciar exactament l’estat de les cavitats sinusals i l’abast del pòlips.
En casos de rinitis vasomotora caldrà descartar una etiologia al·lèrgica de base, i per tant demanarem un estudi al·lergològic.
Tractament:
Tot dependrà de l’etiologia. Sempre que sigui possible provarem una teràpia medicamentosa. Per les rinitis iniciarem tractament amb antihistamínics orals i corticoides nasals. Si es tracta de rinitis al·lèrgica i segons el grau, valorarem la necessitat de fer tractament de desensibilització específica (vacunes). El corticoides orals són també efectius a vegades per casos de poliposi nasosinusal. Els antibiòtics es donen quan la causa és clarament infecciosa.
Els tractaments quirúrgics els indiquem quan no hi ha altre opció. Per desviacions severes de l’envà nasal cal plantejar una “septoplàstia nasal” que és la cirurgia correctora del sèptum nasal. És una cirurgia senzilla de fer i sense massa complicació, que realitzem via endonasal, amb una curta anestèsia general i amb un postoperatori no dolorós, només molest per un taponament que deixem uns 3 o 4 dies. Sovint aquesta intervenció s’associa a una reducció dels cornets hipertròfics que s’acostuma a realitzar mitjançant un làser.
Els cornets també poden ser reduïts sense necessitat de rectificar l’envà nasal, en cas d’hipertròfia simple ja sigui per rinitis cròniques, per rinitis al·lèrgiques o inespecífiques, per addicció a les gotes nasals vasoconstrictores, i que no responguin als tractaments mèdics proposats. La tècnica acostuma a fer-se sota sedació, de manera ambulatòria, amb un làser de contacte o per radiofreqüència, sense necessitat de taponament nasal i amb una recuperació rapidíssima.
La cirurgia de la poliposi nasosinusal, és una cirurgia endoscòpica, que fem via nasal guiats amb una òptica, de manera que dóna una gran seguretat i efectivitat.
Com a conclusió podem dir que les obstruccions nasals tenen tractament, ja sigui mèdic o bé quirúrgic, mitjançant intervencions senzilles i fàcils de realitzar, poc agressives i amb bon postoperatori. És important fer un bon diagnòstic per poder indicar la millor solució.
Dr. Josep Ramon Claramunt Vives
Otorrinolaringòleg – N. Col. 30697
