Ribadeo, i la Ria de Ribadeo, un prodigiós destí de fronteres

0
127

Amb gairebé deu mil habitants, Ribadeo és un municipi, capital de la Comarca de la Mariña Oriental, situat a l’extrem nord-oriental de Galícia (província de Lugo), fronterer amb el Principat d’Astúries. La seva localització geogràfica situa el municipi limitant al nord amb el mar Cantàbric, a l’est amb la Ria de Ribadeo, a l’oest amb el municipi de Barreiros i al sud amb el de Trabada, a més d’alguns llogarets.

Més enllà de la vitalitat actual, aquest municipi compta amb un viu passat que en diferents moments de la història li va concedit un merescut renom. Tot i que el poble va veure els seus orígens a la vora del riu, aquell nucli primitiu va anar creixent cap amunt; conformant uns episodis de progrés demogràfic que van veure la construcció d’una antiga muralla de caràcter més guardiana que defensiva, durant l’Edat Mitjana. D’aleshores ençà, la vila va viure uns temps prodigiosos que li van concedir el privilegi de convocar un mercat setmanal i guanyar la condició de vila de reialme sota el domini de la Casa de Trastamara, passant després, definitivament, al de la Casa d’Alba. De temps, va coincidir el seu apogeu com a “vila” amb el del seu port, esdevenint cap del comerç del Cantàbric, amb països del Mar del Nord, durant algunes centúries i fins al moment en què aquest impuls comercial va veure’s desplaçat per altres ports veïns, a mitjans del segle XIX.

Allà estant, en els mateixos confins fronterers d’Astúries amb Galícia, aquesta població et saluda amb un exquisit sabor mariner i una no menys majestuosa i incomparable lluminositat, a l’entorn d’un escenari que et descobreix el cor d’una vila costanera amb llocs incomparables; tot magnificant alhora la històrica importància de la Ria de Ribadeo que, al capdavall, és la que delimita els perfils d’aquesta població. Des d’aquest punt i tot el que queda, això fa que Ribadeo no es pugui visitar com a un destí de pas, sinó que mereix tot el temps del món atesos uns reclams prou potents. En aquest sentit, un dels accessos més oportuns per a reconstruir un imaginari de la vella Ribadeo es troba a la zona portuària. Allà mateix, El Port de Porcillán fa gala de ser el mateix cor de la vila de Ribadeo, d’aquell nucli primitiu de cases de pescadors i també de artesans dedicats a labors, estrictament marineres; reconvertit a l’actualitat en només un port destinat a fins recreatius i de l’oci de la navegació; des d’on se t’imposa l’espectacular Pont dels Sants, una modernitat de la nova enginyeria, altrament l’Autovia del Cantàbric.

Des d’aquest mateix enclavament en certa manera estratègic és d’inexcusable visita una escalada al Mirador de la Talaia, un històric punt de referència i de guia per a tots aquells que navegaven per la Ria, a més d’haver servit de baluard defensiu. Trepitjant aquest sorprenent mirador sobre el mar, amb vistes fabuloses, és de contemplació obligada la Capella de la Santíssima Trinitat; el temple més antic de Ribadeo, construït al segle XII. Més enllà, a dalt de la vila, i incorporant-te a la popular Plaça d’Espanya, o Plaça d’O Campo, et trobes davant d’un dels més admirables escenaris arquitectònics de Ribadeo, una sèrie d’edificis de gran singularitat, històrica i estètica, com: el Pazo d’Ibañez, la Torre dels Moreno, el Convent de Santa Clara i l’Església Parroquial de Santa Maria del Camp.

Tot i així, entre aquests edificis és potser la Torre dels Moreno la que majorment reflecteix la importància de la petjada indiana en aquests confins gallecs i asturians. Es tracta d’una bellíssima i espectacular construcció del 1915, que va ser propietat dels germans Moreno i que encara constitueix un elogi a l’estil indià eclèctic, amb influències del modernisme català. Aquesta propietat va ser l’obra arquitectònica més notable i moderna de Ribadeo i que, als nostres dies, es troba inexplicablement i tristament abandonat, tot i haver estat declarat Bé d’Interès Cultural.

Encara considerant el valor històric del passat indià d’aquest racó de la població, és de fet la zona del passeig marítim allà on hi ha l’autèntic Barri indià de Ribadeo, amb una primera línia marítima de cases edificades a partir del 1870 tot coincidint amb l’època en què van tornar a les terres d’origen molts dels que havien viatjat a Ultramar a la recerca de millors fortunes. Passejar per aquest entorn, resseguint el passeig marítim, és adonar-te de la sorprenent convivència de l’arquitectura tradicional de l’indret amb la pompositat dels habitatges indians, hereus de les estètiques colonials de Cuba i de Buenos Aires.
Al cap i a la fi, resulta tan transcendent el llegat indià a Ribadeo que, com si es tractés d’un viatge al passat, puntualment i anualment la població celebra una insòlita i festiva recreació sobre l’univers dels indians.

Compartir