La proposta de reforma del Passeig que hem presentat aquests dies és la nostra visió de cap a on ha d’avançar Igualada en matèria d’urbanisme i mobilitat. Els reptes que marca l’emergència climàtica comporten que institucions com la Unió Europea hagin incorporat objectius de reducció d’emissions, que necessàriament passen per potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o en altres mitjans de transports sostenibles, especialment dins les ciutats. Cal doncs, reduir la mobilitat en cotxe i ho hem de fer, entre d’altres motius, per garantir que l’aire que respirem a la ciutat no posi en perill la salut de les igualadines i els igualadins. Per aconseguir-ho, és necessari posar les facilitats i els mitjans perquè aquesta mobilitat sigui fàcil i segura. En aquest context, des de Poble Actiu hem considerat oportú mostrar un exemple de com ha de canviar l’urbanisme per aconseguir aquests canvis amb la reforma del Passeig. Els conceptes són clars, més espais pels vianants, i una clara segregació dels carrils bicicleta tant dels cotxes com dels vianants per assegurar la màxima seguretat per a tothom. No amaguem doncs, que aquesta proposta passa per reduir l’espai dels cotxes, especialment aquell destinat a l’aparcament, però ho fem conscients de que les ciutats del futur tindran menys cotxes i les persones es desplaçaran a peu, bicicleta, transport públic o altres mitjans. Per tant, és una reforma com a mínim a 20 anys vista, fruit d’una voluntat de planificar la ciutat més enllà del mandat electoral, fruit de la voluntat de fer d’Igualada una ciutat realment amable per les persones.
En urbanisme, moltes vegades és necessari fer canvis substancials que en un primer moment poden xocar, però que a la llarga esdevenen grans millores per a la ciutadania. La pacificació de carrers és sens dubte un àmbit que primer topa amb la crítica, però posteriorment és incorporat i la majoria de la població ho accepta i ho defensa. Exemples locals són la pacificació del centre d’Igualada o del carrer Sant Magí, que un cop passada la polèmica, pràcticament ningú tornaria a l’estat previ.
Us imagineu que circulessin cotxes pel carrer Sant Magí com al carrer Òdena? En el cas del Passeig, el fet de ser una artèria totalment peatonal, però això no treu la possibilitat de guanyar espai destinat a les persones. Així doncs, l’espai interior passaria a ser no només un espai de desplaçament segur, amb el canvi de paviment pertinent, sinó també un espai de socialització i interacció. Per això, s’incorporarien bancs i espais de joc infantil. A més, aquest nou urbanisme, amb les seves adaptacions necessàries, es podria aplicar en altres grans artèries de la ciutat com l’avinguda Barcelona, el carrer Lleida o l’avinguda Balmes.
La proposta també incorpora l’ampliació de les voreres de la zones comercials tot garantint la seguretat dels vianants i fomentant el comerç local. Esperem doncs, que aquesta proposta serveixi per obrir el debat sobre com la ciutat ha de planificar l’urbanisme en les seves grans artèries per assegurar una mobilitat segura, sostenible, i adaptada als reptes actuals.
