Racons de l’Anoia: Vallbona d’Anoia
R

29 d'octubre de 2021

El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2, s’estén a l’esquerra de l’Anoia, a la seva sortida del congost de Capellades. Limita a l’est i al sud-est amb Piera, al sud-oest amb Cabrera d’Anoia, a l’oest amb Capellades i al nord-oest amb la Pobla de Claramunt. El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca. Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al nord pels vessants de la serra de Miramar (593 m) i drenen el territori, també, la Riera Seca, la riera de Querol i el torrent de Llivars, que fan els xaragalls entre els materials durs del granit paleozoic i els més tous de les llicorelles silúriques i les argiles miocèniques.

Comprèn el poble de Vallbona d’Anoia, cap de municipi, i la urbanització Vallbonica. En el cens de 2020 hi constaven 1.357 habitants.

Els primers indicis de l’existència de Vallbona daten del segle XII quan s’esmenta que l’església i els seus dominis pertanyen al castell de Piera. A finals del segle XIII passa a dependre del castell de Cabrera.

Al voltant d’aquesta primitiva església s’establiren un seguit de cases situades a banda i banda del camí ral d’Aragó (actualment el carrer Major). Aquest fet potencià l’establiment d’hostals, alguns dels quals encara són identificables actualment. A partir del 1812 quan se suprimeixen els senyorius Vallbona passà a formar un municipi independent del de Cabrera i és durant el segle XIX que experimentà un gran creixement demogràfic degut a la instal·lació d’indústries tèxtils ubicades a la vora del riu.

Vallbona va pertànyer fins el 1716 a la vegueria de Vilafranca del Penedès i fins el 1833 al corregiment de Vilafranca.

Carrer Major
El carrer Major correspon a l’antic camí ral d’Aragó al voltant del qual es va anar configurant el nucli urbà de Vallbona d’Anoia. Les primeres edificacions foren els hostals, com és el cas de l’actual Cal Vallés o Cal Pons que van ser una activitat molt important entre els segles XVI i XVIII. Segons mossèn Joan Avinyó, al segle XVI constava d’un sol carrer amb l’església, el cementiri i la plaça que es va anar reduint-se a causa de posteriors modificacions i construccions. La majoria de les cases tenien una eixida, espais que han anat configurant la fisonomia de l’actual carrer Major.

A inicis del segle XIX va deixar de formar part del camí ral quan l’any 1802 es va produir un canvi den el traçat a favor de passar per Esparreguera i pel Bruc enlloc de Vallbona d’Anoia, quedant aquest nucli reduït a una carretera secundària. Entre els segles XIX i inicis del segle XX s’amplia el carrer Major en direcció est seguint el traçat de l’antic camí ral, com Cal Rita (1846), Cal Pau Boter (1854) i Cal Bayona de inicis del segle XX.

El seu traçat és irregular i configura un eix d’est a oest. Actualment té una longitud de 460 m i va des de Cal Sabaté fins a la fonda de Cal Saumell. Al carrer Major s’hi poden distingir tres trams. El primer tram que va des del número 2 fins al número 77 correspon al tram més antic. El segon tram va fins al Passeig del Carol amb edificacions del segle XIX-XX. El tercer tram correspon al més modern i va des del Passeig Carol fins a la intersecció amb la línia de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Església de Sant Bartomeu
Hi ha constància de l’església de Vallbona des de l’any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d’aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. El 22 de juliol de l’any 1936, durant la guerra civil, l’església fou cremada i posteriorment destruïda i les pedres van ser utilitzades per bastir part de l’actual parròquia. L’actual església parroquial de Sant Bartomeu fou edificada entre els anys 1948 i 1952. L’edifici és d’una sola nau, de planta basilical amb cinc capelles a la paret de tramuntana i quatre capelles més a la paret de migjorn, on també s’hi ubica la porta d’accés.

El sostre és pla i està decorat amb cassetons pintats i recolzat sobre arcs faixons, dividit en sis trams i l’altar sense absis. L’altar major té un retaule fet de fusta i guix amb la imatge central de Sant Bartomeu i la imatge de Sant Miquel i Santa Anna als laterals. Damunt hi ha la imatge de la Mare de Déu d’Assumpció i l’Esperit Sant i a les parets laterals hi ha pintures que representen els àngels i el Bon Pastor.
Emplaçament: plaça de l’Església

Cal Bayona

Cal Bayona és un edifici situat al xamfrà entre el carrer Major i el Passeig del Carol, al nucli urbà de Vallbona d’Anoia. L’edifici, de planta triangular, consta de planta baixa, primer pis i un espai sota coberta. A la planta baixa s’obren tres finestres al carrer Major i dues més al passeig del Carol d’arc carpanell amb decoració vegetal a la part central amb una barana de ferro. Entre les dues obertures del passeig del Carol s’hi obre la porta d’accés, també d’arc carpanell. A l’extrem dret del passeig del Carol s’hi obre un òcul de forma oval. Al primer pis s’obren tres balcons correguts tant el carrer Major com el passeig del Carol amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb una faixa decorada i amb barana de ferro. Totes les obertures estan decorades amb un marc rectangular amb la llinda decorada amb un escut central, amb petxines laterals i amb una garlanda a la part superior.

Emplaçament: Carrer Major, 83

Cal Sabaté

Cal Sabaté és un edifici possiblement d’origen medieval, situat a l’inici del carrer Major. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s’obren dos balcons emmarcats amb peces d’obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l’extrem de migjorn s’obre una finestra amb arc de mig punt emmarcada també amb peces d’obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu.

Emplaçament: carrer Major, 2

Cal Simon
Cal Simon és un edifici amb façana al carrer Major i al carrer Nou. La finca està formada per dos cossos clarament diferenciats. El més antic correspon el número 86 del carrer Major. Correspon a un edifici d’inicis del segle XX tot i que fou reformat a la dècada dels anys 40, fet que explica l’estil més modernista de la façana del carrer Nou.

Adossat aquest cos hi ha un segon cos annex (número 88 del carrer Major). Aquest cos és d’estil noucentista de postguerra i possiblement fou construït posteriorment. L’actual façana del carrer Major substitueix l’antiga façana d’estil modernista. Aquesta està organitzada amb cinc eixos simètrics. A la planta baixa s’obren cinc portals amb arcs rebaixats i emmarcats amb motllures. A la planta primera s’obren cinc balcons amb voladera de pedra i amb barana de ferro colat.

Cal Simon era propietat de Simó Sabaté Lafarga. Des dels seus inicis es va dedicar a l’activitat hostalera, esdevenint un dels punts més importants del municipi de Vallbona. Cal Simon comptava amb un cafè, una sala de ball i un teatre.
A la dècada de 1940 es va traslladar el cafè a l’actual ubicació a causa de les reformes que es van dur a terme a l’edifici.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta