Aquests darrers dies hem assistit a uns fets que, per dir-ho d’alguna manera, podríem qualificar d’insòlits. El primer va ser senzillament vergonyós: el boicot dels grups de l’oposició a la presidenta del Parlament. És evident que el guió estava preestablert, possiblement pactat. Es tractava de posar totes les traves possibles per alentir –potser evitar- la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica; a més, es pretenia donar la imatge de divisió de la societat catalana, que tant s’esforcen en voler fer creure. No hi ha fractura social. La posada en escena es va fer d’una manera ignominiosa,…

Sóc conscient que escric aquest paper i que, en publicar-se, hauran passat coses molt importants: entre dimecres i dijous s’hauran publicat (espero) les lleis del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya i de transitorietat; i a hores d’ara, ai las!, també haurà actuat el Tribunal Constitucional espanyol i, per tant, ens deurem trobar en un dels moments històrics que ens hem anat anunciant des de fa mesos. Des de l’últim article també han esdevingut, com és sabut, fets d’importància capital; la que més, l’episodi terrible dels atemptats a les Rambles de Barcelona i al Passeig marítim de Cambrils i, a continuació, el…

D'aquí trenta dies tenim una cita amb les urnes. Tenim una cita amb la Història en majuscula. Cert és que a hores d’ara desconeixem com serà la jornada del referèndum de l’u d’octubre. Tenim fins i tot dubtes de si hi haurà urnes en llibertat o serem un país –encara més- ocupat. Però no és menys cert que entre els ciutadans de Catalunya hi ha la ferma voluntat d’exercir la llibertat. De decidir el nostre futur. Ara és l’hora que sigui el poble qui agafi la bandera i no la deixi anar fins a creuar la meta de la llibertat.…

Amb cap cot ens llevem alguns aquests dies. Amb cap cot sortim al carrer anem a la feina. Amb cap cot ens veiem la cara amb la gent amb qui compartim el nostre dia a dia. Amb cap cot perquè el terror ja té noms i cognoms. Un terror que vol trencar la convivència, la pau i l'harmonia en que vivim. Un terror sense valors ignorant, dolent i criminal. Amb cap cot per vergonya, ràbia, dolor i impotència. Per tenir les mateixes arrels que els criminals i resar al mateix déu. Malauradament tots els criminals es fan anomenar musulmans (no…

Es veia venir que el govern espanyol ens n’organitzaria una altra, però com que des d’un bon principi això es veia venir, de sorpresa tampoc n’hi ha hagut tanta. Ara només ens cal esperar que escampi, i només escamparà quan els governants espanyols vulguin que escampi. Recordem que la gestió de l’aeroport de Barcelona, com la de tots els aeroports espanyols, està centralitzada i depèn de Madrid, cosa que a Europa només passa a Espanya i a Romania, que no són precisament uns grans referents de la modernitat de la gestió aeroportuària. Aquesta fal·lera de la centralització ens segueix mantenint…

Debatia amb un amic si era millor sortir divendres o dissabte. Ell argumentava que dissabte hi ha massa gent, grans aglomeracions, cues per entrar i demanar, i que sembla que tot s’hi val. En canvi, el divendres tot és més planer, la gent té ganes de desfogar-se de la setmana i no espera res més que una bona conversa i unes copes. A mida que s’embalava en els seus arguments em va comentar, abaixant el to de veu perquè unes noies joves, de trenta i pocs anys, no l’escoltessin, que el divendres sortien grups de dones més o menys agrupades…

Espanya fa molt de temps que s’ha desconnectat Catalunya. Tant els fa què fem, què pensem o què volem, ells van sempre a la seva. No és únicament que el sistema “democràtic” espanyol, als catalans ens condemna a ser sempre una minoria dins l’Estat, és també el menyspreu absolut a la nostra llengua, les nostres institucions i els nostres drets ciutadans. És tan fonda la rasa que el PP i el PSOE han obert entre Catalunya i Espanya, que aquesta mateixa setmana l’ínclit Mariano Rajoy feia unes declaracions a Palma de Mallorca -després d’entrevistar-se amb el Borbó- on anunciava que…