Bernat Roca

75 entrades0 comentaris

Fer-se el mort

30 de setembre de 2022
0
A vegades, el naufragi obliga l’home a nedar mar endins; d’altres vegades ho fa voluntàriament. S’allunya de la costa amb ritme constant, les veus dels amics o familiars s’allunyen, es desdibuixa la línia de terra i tots el perden i ell mateix es perd. Ningú el pot rescatar, només ell…
Llegir més

Déu ha mort!

20 de maig de 2022
0
Hi va haver Chanelazo. Let’s go. La noia d’Olesa ho va petar, a cop de maluc i lletra amb refilets d’Spanglish. El mundo ‘tá loco con este body. Ecos de narcisisme millennial. Chanel Terrero va néixer a La Habana sota el signe de Lleó, i com a bona lleona va…
Llegir més

La pau perpètua

10 de març de 2022
0
El 1795 Immanuel Kant va escriure Sobre la pau perpètua. Aquest text defensava una manera liberal i mercantil d’entendre el món i les relacions internacionals. Kant projectava una idea cap al futur, la llavor de la pau aconseguida a través del comerç entre les nacions com a alternativa a un…
Llegir més

Matriarcats

20 de maig de 2021
0
Des de sempre que m’ha interessat el tema del matriarcat. Segurament perquè m’hi vaig criar i perquè sóc un cas clar d’home cobert per l’Ombra de “lo” matern que diria el meu estimat Carl Jung. He anat rere les passes de la Gran Deessa des de fa temps. Jo he…
Llegir més

La Conca d’Ohio

6 de maig de 2021
0
Diuen que quan una empresa vol llançar un producte nou als Estats Units sovint ho fa primer a llocs representatius de l’espectre sociològic americà, com per exemple Ohio. Sembla que aquest estat és un botó de mostra de la societat americana i que per tant els resultats allà són extrapolables…
Llegir més

Chaise-longue

4 de febrer de 2021
0
El Nadal és un oasi de caliu i benaurança en aquest hivern tan llarg que va començar el 2020. La vida passa més lenta a l’hivern. La llar esdevé aleshores un petit santuari, com ha estat durant segles quan a les cases es custodiava amb veneració el foc. La nit…
Llegir més

Milionària

20 de desembre de 2020
0
Fa uns mesos vaig llegir El gran Gatsby de Scott Fitzgerald i encara ressonen dins meu els ecos de la història d’aquell pobre milionari. Si Rosalia encarna el triomf de Jordi Pujol és perquè dels barris obrers no en van sortir els nous revolucionaris, com pronosticaven els ingenus teòrics del…
Llegir més