17.4 C
Igualada
Dissabte, setembre 19, 2020

On són les paperetes?

Aquests darrers dies hem assistit a uns fets que, per dir-ho d’alguna manera, podríem qualificar d’insòlits.

El primer va ser senzillament vergonyós: el boicot dels grups de l’oposició a la presidenta del Parlament. És evident que el guió estava preestablert, possiblement pactat. Es tractava de posar totes les traves possibles per alentir –potser evitar- la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica; a més, es pretenia donar la imatge de divisió de la societat catalana, que tant s’esforcen en voler fer creure. No hi ha fractura social. La posada en escena es va fer d’una manera ignominiosa, amb grans escarafalls, acusacions i fins i tot burles a la presidenta. (“Dale, que está floja”, es deien els uns als altres.) Però ningú pot acusar Carme Forcadell d’haver-se saltat en cap moment el Reglament de la Cambra. Simplement, va fer ús de les atribucions que li concedia i el va interpretar de manera estricta, però totalment legal i dintre la norma. Ni més ni menys que el que fan a Madrid els organismes estatals en relació a Catalunya.

L’actitud de l’oposició em va recordar algunes sessions del Congrés dels Diputats, on no és estrany sentir crits, picar de peus o esbroncades fora de to. Això no havia passat mai al Parlament de Catalunya, que sempre s’havia significat per la correcció en les formes i pel respecte a l’adversari. Espero que aquest sigui un cas aïllat i que retorni el seny que havia predominat fins ara.

L’altre focus d’atenció mediàtica ha sigut EL VALLENC i el seu director. Conec Francesc Fàbregas des que vaig començar a col·laborar en aquest setmanari fa 25 anys. Conec també el seu tarannà d’home tranquil, de mentalitat oberta i pensament liberal. (Aprofito per dir que en aquests 25 anys, mai, però mai, no se m’ha fet la més mínima insinuació per modificar ni una coma dels meus escrits.) Nacionalista de pedra picada, això sí. Per això no em va sorprendre la seva actitud durant el temps que va durar l’escorcoll a la seu del VALLENC. Suposo que devies passar nervis, Francesc, però perdona que t’ho digui: em vaig divertir com un “enano” veient la reacció dels teus conciutadans. Vaig pensar que a la guàrdia civil li devia coure més la conya que es feia al seu voltant amb humor i cançons que no pas si haguessin hagut de suportar una pluja d’insults. El comiat amb el “Passi-ho bé” de la Trinca va ser d’antologia.

De totes maneres, aquesta actitud festiva no ens pot fer oblidar la gravetat d’un fet com aquest. Des dels temps de Franco, no recordo haver vist mai un registre d’un mitjà de comunicació i d’una impremta per raons polítiques. Això sol ja és indicatiu que el franquisme no ha mort; hi ha tics que ho revelen clarament. En veurem més mostres en els dies a venir, abans de l’1 d’octubre. A mesura que la Generalitat faci passos endavant, ells apujaran el to de la repressió. Però estem acostumats a resistir i, encara que usin la força –que ho faran–, el nostre crit ha de ser, també aquesta vegada, “No tenim por”.

Josep M. Carreras

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...

1983 – L’Ajuntament adquireix l’antiga fàbrica Cal Boyer i Cal Granotes

Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues...
Compartir