Opinió

Què caram passa a Linkedin que tothom és CEO?

Guillem Recolons
- 8 març 2018
No sé si ho hauràs notat. Últimament quan voltes per Linkedin t’adones que està ple de CEO’s. I això no encaixa amb les estadístiques. Vegem, una cosa és que Linkedin sigui la xarxa preferida pels CEO’s de les empreses, i una altra molt diferent és que un taxista o un dissenyador gràfic independent –amb tot el respecte- es facin dir CEO. Sí, jo també vaig llegir a Tom Peters i la seva proposta que tots som els CEO del nostre JO, S.A. (en anglès Me, INC), però d’aquí al fet que tots els autònoms o petits empresaris s’autoanomenin CEO en…
Llegir

Presos polítics i llibertat d’expressió

Miquel Saumell
- 4 març 2018
Fa uns dies el president del Parlament va ser convidat a dir unes paraules en un acte de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, en la diada del seu patró. Una part del discurs de Roger Torrent no va acabar d’agradar a tothom. Alguns s’esperaven unes paraules amables i sense endinsar-se en els problemes de la professió, i es van sorprendre en sentir unes quantes veritats descarnades, expressades amb molta correcció, sobre el defectuós funcionament del sistema judicial espanyol. Torrent es va referir també a les contínues interferències, que ja no es dissimulen, entre la política i la justícia. Alguns…
Llegir

Dones i filosofia

Bernat Roca
- 4 març 2018
Quan el rei Ladislau IV de Polònia va demanar a la princesa Isabel de Bohèmia si es volia casar amb ell la dona va refusar la proposta argumentant que: “estava enamorada de la filosofia de Descartes”. Era una petició que li arribava en un moment molt necessari donada la seva situació d’exiliada política i una penosa situació econòmica, impròpia d’algú del seu rang nobiliari. El seu pare Frederic V havia estat derrotat anys abans a la batalla de la Muntanya Blanca situada a poca distància de Praga i havia perdut el seu regne a Bohèmia en el qual sols va…
Llegir

The Times

Jaume Singla
- 3 març 2018
El diari diari britànic The Times, feia dilluns un editorial on aconsellava a Felip VI un canvi de política respecte a Catalunya i, li aconsellava que fes de mitjancer entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat. A més, i amb bona lògica, demanava l’alliberament urgent dels presos polítics catalans. L’article, titulat Royalpolitik (Politica reial) considera que les institucions espanyoles han de permetre el retorn de Carles Puigdemont i els consellers i s’enceti un diàleg amb el govern de l’Estat. En haver-hi “una majoria independentista ajustada, és millor treballar en l’entesa entre totes les institucions. Madrid ha d’aprendre…
Llegir

Certifica el teu futur

La Veu de l'Anoia
- 28 febrer 2018
Quan quedem per sopar amb la colla, una de les preguntes típiques que ens formulem sovint és: i què, com va la feina? Cadascú explica les seves novetats: relacions personals amb l’equip de treball, reptes a desenvolupar... En el meu cas, els hi vaig comentar que a la nostra empresa estàvem buscant persones que es volguessin apuntar a un curs de programació i un altre de docència. Sabia que podia captar l’atenció d’algú, perquè un parell d’ells estan a l’atur i tenen ganes de formar-se mentre esperen trobar feina. Així doncs, vaig explicar que els dos cursos són certificats de…
Llegir

35 milions, la mitjana d’hores extraordinàries fetes a Catalunya el 2017

La Veu de l'Anoia
- 28 febrer 2018
L’article 35 del Estatut dels Treballadors, defineix les Hores Extraordinàries com cada hora de treball efectiu que es realitzi sobre la duració de la jornada ordinària de treball establerta per la negociació col·lectiva o pel contracte de treball i, en tot cas, sobre la seva duració màxima. La realització d’aquestes hores no es obligatòria pels treballadors, excepte que estigui previst per contracte o conveni col·lectiu, sempre que l’empresa tingui una causa justificada pel que necessiti la seva realització, o en casos de força major. Aquestes hores han de ser sempre compensades, o bé amb salari corresponent al concepte de hora…
Llegir

Cacera de bruixes

Josep M. Carreras
- 26 febrer 2018
Després de la mort de Franco, érem molts els que crèiem en un projecte d’estat on hi hagués lloc per a tothom i conviure en un clima de cordialitat i respecte de les diferències. Es parlava d’estat plurinacional i del Senat, acabat d’estrenar, com una cambra de representació territorial. L’ambient era d’eufòria moderada. S’acabava de sortir –o això crèiem- de la llarga i fosca nit del franquisme i ens il·lusionava poder ser un país normal, semblant als nostres veïns. Per fi podríem vèncer el complex d’inferioritat a què ens havia sotmès la dictadura. Hi hauria pluralitat de partits i la…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Economia