A Reus acaba de morir una anciana de 81 anys, víctima d’un incendi provocat per l’espelma que tenia encesa ja que feia dos mesos que li havien tallat la llum perquè no la podia pagar. L’ajuntament de Reus li pagava el rebut de l’aigua i, segons sembla, desconeixia que la llum estigués tallada ja que l’anciana no ho havia notificat.
Qui no ho va notificar abans de tallar -i la llei obliga a fer-ho- és Gas Natural-Fenosa. I tampoc no va advertir que ja feia dos mesos que un domicili de Reus estava sense fluid elèctric per manca de pagament i amb una anciana de 81 anys vivint-hi. Qualsevol persona amb un mínim de sentit comú hauria advertit que entrant a l’hivern, ningú no pot viure sense electricitat. Ningú no va fer res i avui el mal provocat ja és irreparable.
La voracitat de les empreses monopolístiques és insaciable i la seva capacitat d’influir en les lleis i en el funcionament de l’estat es immensa. Les grans corporacions tenen la capacitat de marcar el rumb als partits majoritaris i els polítics saben que quan deixin el càrrec, poden trobar una sortida molt ben pagada als consells d’administració de les corporacions que hagin afavorit durant el seu mandat. Es allò de les portes giratòries. No cal que us recordi que Aznar cobra d’Endesa, Felipe Gonzalez de Gas Natural o que Josep Borrell ha passat per Abengoa. I tants i tants que en podríem citar.
Les empreses de l’Ibex35 financen campanyes electorals i després recuperen la inversió a través de lleis i contractes públics. És allò del capitalisme del BOE. Moltes de les grans corporacions posen anuncis a la premsa espanyola. Per què ho fan si tenen el domini del monopoli? Per a tenir la premsa callada quan passen coses com la mort de l’anciana de Reus.
Quan el Parlament de Catalunya va redactar la llei de pobresa energètica, el PP -seguint ordres?- ho va recórrer al Constitucional i aquest la va anular parcialment, deixant desprotegides desenes de milers de famílies catalanes.
La incidència antidemocràtica dels monopolis en la legislació d’Espanya, genera mes inseguretat ciutadana que qualsevol amenaça terrorista, sobretot a les persones més desafavorides. Que a Catalunya, en ple segle XXI una anciana pugui morir de misèria ens hauria de fer reaccionar i fotre fora tota aquesta patuleia de pseudopolítics que no són altra cosa que vividors. I alguns -com ara els Borbon, Aznar, Gallardón, Aguirre…- els ve de família.
Fins quan? En democràcia la darrera paraula la hauria de tenir el poble, però sembla que a l’Estat Espanyol al poble li costa reaccionar.
Jaume Singla, periodista.
