Més o menys tots hem llegit i seguit què han estat fent els imperis estrangers amb ajut de colons i col·laboracionistes allà on han envaït un territori. Destruir, terroritzar, ocupar, saquejar, imposar, perseguir, eliminar, sotmetre, depurar, ... innombrables bestieses que malauradament avui revivim al nostre país. En civilitat i convivència aquestes actituds pròpies de no persones, de bàrbars desvariats, solen justificar-les ells basant-les en principis o lleis infuses, divines, bíbliques o sobrenaturals. Prou coneguda n’és el precepte celestial del regne veí amb la seva ceba d’ «unitat de destí en l’escrot de l’engonal». I la resta en base un seguit…

L’únic defecte que li han pogut trobar al nou president de la Generalitat, Quim Torra i Pla, és que escriu. I tant que escriu! Molt bé, escriu. Quim Torra és un intel· lectual i té una extensa obra escrita. I us dic una cosa: estic d’acord amb els escrits de Quim Torra –abans de ser president- i quan dic d’acord, dic que subscric el que diu i com ho diu. Encara més, quan sé que la Inés Arrimadas –com més parlava dilluns a la sessió d’investidura, més m’agradava Quim Torra- s’està dedicant a llegir i traduir els articles del president,…

La resolució de la fiscalia belga negant l’extradició dels consellers exiliats és només un primer pas que posa de manifest la feblesa dels arguments exhibits per la justícia espanyola. No sóc jurista, però al meu entendre, la fiscal Lamela i el jutge Llarena no han comès només errors “tècnics” sinó que es poden deduir les intencions reals amb què es varen cursar aquestes ordres. Curiosament coincideixen amb la política duta a terme durant tots aquests anys pel govern espanyol en relació a Catalunya. Es tracta, simplement, de reforçar el discurs de la por. Altrament, no s’entenen unes mesures cautelars absolutament…

L’escriptor Henry Miller té una novel·leta breu que es diu Un diable al paradís. En ella s’explica la trista i tràgica història d’un astròleg taciturn al París bohemi i foll, farcit d’artistes, pintors i escriptors que Miller descriu tan bé en la seva excel·lent literatura. L’elecció de Quim Torra com a president de la Generalitat de Catalunya ha agafat amb el peu canviat a molta gent. Sense perfil mediàtic fort ni una pertinença clara a cap partit els seus antics tuits i articles han estat el seu primer taló d’Aquil·les. Personalment explicaré que vaig conèixer en Quim Torra fa uns…

L’estrès juntament amb l’ansietat són greus problemes actuals que afecten a gran part de la població. Qui no ha sentit en algun moment de la seva vida estrès? Sens dubte l’actual estil de vida: la immediatesa, no saber dir que NO, llargues jornades de feina i voler arribar a tot arreu són factors imprescindibles per acabar patint d’estrès.   Què és l’estrès? Doncs, per resumir, és un conjunt de reaccions psicofisiològiques i de comportament que es presenten, degut a diverses situacions complicades de la feina, i que un no pot assumir ni fer front perquè no disposa de recursos personals…

“Same Shit…different day”. Aquesta era la benvinguda a la feina de la meva adolescència. Quan preguntàvem a l’encarregat “Com estàs?”, ell responia: “la mateixa merda que ahir.” Ens feia riure i després pensar. Als EEUU, que és d’on vinc, és costum que els adolescents treballin mentre estudien. Jo vaig treballar en una ferreteria des dels 14 anys fins que vaig acabar la universitat amb 21. A la feina vaig aprendre coses que no aprendria mai a classe ni a casa. Em vaig donar compte de quan valia una hora de la meva vida i de quantes en necessitava per comprar-me…

El nom d’aquest escriptor i el seu premi cabdal, han quedat inscrits en els annals de la literatura. La seva novel·la "No era de los nuestros", va obtenir el Premi Nadal del 1958, fallat la nit de Reis del 1959. És la prestigiosa convocatòria de les lletres espanyoles, que fins llavors havien guanyat plomes de la talla de Carmen Laforet, Josep Maria Gironella, Miguel Delibes, Elena Quiroga, Rafael Sánchez Ferlosio, José Luis Martín Descalzo, Carmen Martín Gaite, entre d’altres. La nit del premi, Vidal Cadellans dormia plàcidament en el domicili de la seva promesa al carrer de Sant Ferran d’Igualada,…