La resolució de la fiscalia belga negant l’extradició dels consellers exiliats és només un primer pas que posa de manifest la feblesa dels arguments exhibits per la justícia espanyola.
No sóc jurista, però al meu entendre, la fiscal Lamela i el jutge Llarena no han comès només errors “tècnics” sinó que es poden deduir les intencions reals amb què es varen cursar aquestes ordres. Curiosament coincideixen amb la política duta a terme durant tots aquests anys pel govern espanyol en relació a Catalunya. Es tracta, simplement, de reforçar el discurs de la por. Altrament, no s’entenen unes mesures cautelars absolutament irracionals amb l’establiment de la presó incondicional i immediata, com si els encausats fossin uns facinerosos assassins.
Possiblement aquesta decisió de la fiscalia belga sigui només la punta de l’iceberg. Espero que altres països (Escòcia, Alemanya i Suïssa) segueixin el seu exemple i aixequin la catifa perquè finalment es vegi quina és la realitat de la justícia espanyola. S’ha de fer evident la correlació de determinades institucions judicials amb els òrgans del poder polític. Com pot ser que un ministre anunciï una sentència que encara no ha publicat el jutge?
Veiem massa sovint que hi ha dos pesos i dues mesures segons qui siguin les persones que són jutjades. Mentre uns són portats a l’Audiència Nacional per dir que “per fer una truita s’han de trencar els ous”, altres reclamen que es bombardegi Barcelona i no passa res. A un se’l pot citar a declarar per portar un nas de pallasso, però altres poden perbocar el vocabulari més groller i insultant i tampoc no passa res. D’això abans en dèiem “la llei de l’embut”, però eren els temps de la dictadura. Potser no ha canviat tant aquesta percepció perquè titllar de nazis els nacionalistes catalans s’ha convertit gairebé en un costum. Això sense fer esment de la tergiversació dels fets i la negació d’unes evidències que haurien d’avergonyir els seus protagonistes. Però ningú no dimiteix, ningú demana responsabilitats i per tant, molts s’han acostumat a saltar-se les normes amb total impunitat. Publicar noms i cognoms dels professors de l’IES de Sant Andreu de la Barca no és una incitació a l’odi? Tres secretaris d’estat es varen entrevistar amb els pares denunciants, però no se’ls va acudir parlar amb els professors acusats. La primera lliçó per emetre un judici és la voluntat de conèixer la veritat i, per tant, cal escoltar les dues parts.
Aquestes actituds no fan més que prostituir la paraula i el concepte de democràcia. Sentim parlar de “cop d’estat” quan els pretesos colpistes només volien exercir el dret a vot que els dona el sol fet de ser ciutadans lliures d’un país lliure. A vegades dubto que realment ho siguem.
Però confio que més tard o més d’hora triomfarà la veritat per damunt de tanta mesquinesa que ens envolta i aleshores, com diu l’Evangeli, “la veritat us farà lliures”.
Josep M. Carreras
