8.8 C
Igualada
Diumenge, gener 17, 2021

Innovar o morir… lentament

jaume singlaPassejant pels carrers d’Igualada -o de la majoria de poblacions de l’Anoia- hom pot veure edificis industrials o establiments comercials buits des des de fa anys, que actualment no tenen cap mena d’utilitat per als seus propietaris, ni per al conjunt de la ciutadania. Són vestigis d’un passat que, si torna, serà molt diferent al que va ser.

La majoria dels grans edificis havien estat fàbriques en molts casos punteres dins del conjunt de Catalunya, però que amb el pas del temps, els seus productes o el seu sector productiu, es varen tornar obsolets i al final varen tancar. Aquests edificis i locals són una rèmora per a l’economia local i serà difícil tornar a donar-los utilitat si entre tots no canviem el xip.

Dimarts vaig tenir ocasió de parlar amb Jordi Baiget, Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Em comentava la velocitat dels canvis tecnològics que fan que s’obrin oportunitats de nous negocis, a partir de la innovació i la creativitat.

Per exemple ara faig millors fotografies amb el telèfon que amb la càmera. Amb l’avantatge que les puc enviar en temps real a qualsevol lloc del món. Poc s’ho podia esperar Graham Bell quan va inventar el telèfon que el seu aparell acabaria sent un ordinador personal que ens permet veure pel·lícules, partits de futbol o bàsquet, llegir llibres… Qui es podia imaginar fa cinc anys, que avui l’empresa que ven més nits d’hotel no té un sol hotel. O que la companyia que als Estats Units ven més trajectes en taxis no té una sola llicència. Ara ja es parla que en pocs anys es generalitzarà l’ús de robots per fer les feines més repetitives. Això comportarà forçosament canvis legislatius i fiscals que si no podem decidir-los directament a Catalunya, potser els pagarem car.

Hi ha fabricants de cotxes que ja tenen molt avançats projectes que en lloc de vendre’ns un cotxe, ens vendran temps d’ús i/o trajectes. És a dir, no tindrem un cotxe propi, sinó que el tindrem a la porta a les hores que l’haguem contractat.

La societat digital està transformant la nostra vida, els sistemes de producció, els negocis i el que ens cal es posar-nos les piles per adaptar-nos als nous temps. Les velles fàbriques o les botigues tancades podrien ser l’estímul que ens faci avançar decidits cap al futur.

Al capdavall, la crisi és no arribar a temps als canvis.

Jaume Singla

Compartir
Article anteriorUn altre 6 d’octubre?
Pròxim articleCap que roda

Més notícies

Últimes notícies

Vilanova del Camí promou el primer Premi de Narrativa breu

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova del Camí juntament amb la Biblioteca de Vilanova del Camí, convoca el primer Premi de Narrativa...

Un projecte anoienc aconsegueix l’aprofitament del pèl animal per a adob

L’empresa igualadina de fertilitzants pel sector agrícola Labin, amb la col·laboració del clúster de la pell, Leather Cluster Barcelona, ha portat a terme un...

Una mica d’història de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada

La festa dels Tres Tombs a Igualada és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt...

L’atur a l’Anoia puja dos punts en un any, però la pandèmia fa perdre 10.000 contractes

Les dades de desocupació que ens ha deixat el 2020 no són bones. Podrien ser pitjors, certament, però no són per alegrar-se i conviden...

La Xarxa programa ‘Klé’, un espectacle de teatre visual a l’Ateneu

El proper diumenge dia 17 de gener, a ¼ d’1 del migdia el grup Xarxa Igualada ha organitzat una representació de l’espectacle Klé, un...
Compartir