Abans de vendre un immoble, cal fer primer els números. Si comprar un pis comporta despeses, vendre’l també pot comportar-les, i sovint són elevades. Una de les possibles despeses és la plusvàlua municipal, una font constant de consultes, darrerament.
Fins fa ben poc, era un impost basat en la ficció que el valor del sòl es va incrementant amb el temps (el totxo no baixa mai, us sona?) i que, per tant, com més temps fa que ets propietari d’un immoble, més has de pagar. Una fórmula relativament senzilla de càlcul, però totalment injusta i desconnectada de la realitat.
L’esclat de la bombolla immobiliària va deixar clar que els preus de l’immobiliari també poden baixar, i no tenia sentit pagar aquest impost si s’havia patit una pèrdua econòmica.
Les reclamacions judicials van portar a l’anul·lació de l’impost i a la confecció d’un de nou a corre-cuita. Com molt sovint passa, les coses fetes amb presses són pedaços, i ja veurem quant de temps durarà l’actual configuració.
Ara mateix pots triar dues formes de fer el càlcul. El pots fer segons el benefici real que ha suposat la venda (que ja tributa també a la renda), o acollir-te a una fórmula objectiva segons el valor cadastral. Et deixen triar la que sigui més beneficiosa.
La conseqüència més immediata serà l’impacte als pressupostos municipals (es calcula que la plusvàlua aporta uns 4.000 milions d’euros), i és que afrontar correctament el finançament dels Ajuntaments hauria de ser l’objectiu, i sembla que aquesta nova normativa simplement és una pilotada endavant que haurà de resoldre qui vingui.
Mentrestant, el contribuent està una mica millor del que estava, però amb la sensació que es fa un pedaç rere un altre, i amb la inseguretat jurídica que sovint afecta el sector immobiliari. Esperarem a la propera anul·lació/modificació de l’impost, a veure què ens depara.
