Opinió

Ius maletractandi

La Veu de l'Anoia
- 8 maig 2018
A resultes d’uns fets ocorreguts en el context de les festes de San Fermín l’any 2016, on cinc joves anomenats “la manada” van abusar i violar a una noia, els mitjans de comunicació han centrat les seves portades i el focus d’atenció a la difusió de la sentència de la Sala del Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra. No és el meu propòsit dilucidar sobre qüestions de l’ordre jurisprudencial entorn a la violència de gènere o violència masclista ni tampoc comentar quelcom sobre la convulsió política manifesta. Em vull centrar en la casuística del maltractament.…
Llegir

Què puc fer per ser docent de formació professional?

La Veu de l'Anoia
- 7 maig 2018
Conec una persona que treballava a comptabilitat, fins que un dia li van comunicar que l’acomiadaven. Va estar buscant feina a diferents empreses de la comarca i rodalies, però sense èxit (potser per tenir més de 45 anys...), fins que va veure, que només amb la cerca, no era suficient. Havia de fer quelcom per no quedar-se a l’atur eternament. Primer de tot, va decidir formar-se, reciclar-se. Seria una manera de conèixer gent, i també d’aprendre i millorar competències i habilitats. Va començar a cercar per internet paraules clau: cursos, formació, formació atur... I al posar aquesta última, va anar…
Llegir

La llibertat, un plaer de la vellesa

La Veu de l'Anoia
- 6 maig 2018
Envellir és una realitat, però també és una satisfacció personal. Socialment, l’envelliment té moltes connotacions pejoratives, però les persones que hem tingut la immensa sort de poder envellir també trobem que tenim alguns plaers dels quals poder gaudir. Plaer, segons el diccionari, és la viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Podem sentir plaer amb la contemplació d’un paisatge o d’una obra d’art, o bé escoltant una bona música o parlant amb persones que ens són agradables. De fet, cadascú pot sentir plaer davant de diverses i…
Llegir

El petit i mitjà comerç, cosa de tots

La Veu de l'Anoia
- 5 maig 2018
A l’hora de bastir un projecte de ciutat, la política sobre el comerç no és una qüestió menor. Des d’ERC Igualada considerem que les ciutats que saben desenvolupar un potent petit i mitjà comerç, ben distribuït per tota la ciutat, són ciutats més resistents davant de les crisis econòmiques i socials. Els seus veïns gaudeixen d’una major qualitat de vida i d’una major cohesió social. Per això, considerem que ara és necessari fer un pas endavant. Plantegem situar el comerç en la centralitat del projecte de ciutat d’Igualada. Proposem que el petit i mitjà comerç no sigui, només, una finalitat…
Llegir

Les turistes sueques i la intel·ligència artifical (IA)

Xavier Morales
- 3 maig 2018
L’arribada del turisme en la dècada dels 60’s i 70’s va transformar el paisatge, la economia i fins i tot la identitat cultural de bona part de la costa espanyola. ¡Que vienennn las suecassss! alertava l’Alfredo Landa en aquella peli de la transició. La Intel·ligència Artificial (IA), com la turista sueca a la costa, està envaint acceleradament tots els àmbits de la nostra vida. Ja en tenim alguns tastets quotidians com el robot netejador domèstic Roomba o l’assistent Siri d’Apple al nostre iPhone. D’altres exemples més cridaners de IA que hem pogut llegir en premsa recentment són els bots que…
Llegir

La subvenció no ens farà lliures

Miquel Saumell
- 2 maig 2018
Qualsevol dirigent polític que accedeix a la gestió d’una institució pública té la temptació, i massa sovint hi cau, de subvencionar aquelles persones i entitats que li són més afins, o que pensa que el poden ajudar. L’abús del recurs a la subvenció és políticament transversal, i es dóna tant a l’esquerra com a la dreta. Alguns diuen que són maneres de fer associades a la condició humana, però jo hi afegiria que, sobretot, es donen quan no es tenen clares unes mínimes exigències ètiques. De motius per concedir subvencions n’hi ha tants com de suposats drets a rebre-les. Aquí…
Llegir

Nas de pallasso

Jaume Singla
- 30 abril 2018
En un dels nombrosos i poc justificats escorcolls d’oficines de la Generalitat de Catalunya del 20 de setembre de l’any passat, dictades per l’inefable jutjat número 13 de Barcelona, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, en Jordi Pesarrodona, pallasso afeccionat, armat amb un perillós nas vermell de pallasso, es va situar al costat d’un agent de la Guàrdia Civil que custodiava l’entrada del Departament de la Governació per evitar –dic jo- que hi entressin les “turbas tumultuarias” que protestaven pacíficament per la injustí- cia de l’escorcoll. El gest pacífic i burleta de Jordi Pesarrodona va…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies