A les dependències de l’Espai cultural de l’Adoberia Bella, el passat 4 de juliol, va ser presentat el llibre La vil·la romana de l’Espelt. Òdena, Anoia, obra de l’insigne professional de l’Arqueologia Jordi Enrich i Hoja, en un acte prou concorregut que va comptar amb una prèvia inauguració de la mà de Miquel Térmens, president del CECI, i les intervencions dels qui han redactat la presentació del llibre: Pedro Luís Carmona, membre de la Secció Arqueològica del CECI i Jordina Sales, Doctora en Arqueologia, de la Universitat de Barcelona. Ambdós, a mode de conversa, van compartir-se amb la sàvia dissertació sobre l’esmentat monogràfic duta a terme pel seu mateix autor, Jordi Enrich. Finalment, al seu torn, la regidora de Cultura i Salut pública de l’Ajuntament d’Igualada, Carme Riera, amb unes paraules de cloenda va posar en valor -per a la ciutat i la comarca de l’Anoia- aquest treball de recerca arqueològica de Jordi Enrich, així com l’encert d’aquesta nova publicació del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).
L’obra apunta a ser una completíssima síntesi de tot el que, fins els nostres dies, hom coneix de la Vil·la romana de l’Espelt; certament, el jaciment arqueològic més ben excavat de la Conca d’Òdena. De fet, es tracta d’un preuat volum que, a més de significar tot un elogi a aquesta Vil·la romana, apunta també a ser una mena d’homenatge a la llarga trajectòria que, com a inqualificable vocacional de l’Arqueologia, al decurs de dècades, ha dut a terme Jordi Enrich; no solament a la comarca anoienca sinó també en territoris de la Catalunya Central.
En el transcórrer d’una antiguitat tardana, entre finals del segle I d. C. i començament del segle II d. C., la Vil·la romana de l’Espelt, descoberta fa bastant de temps, va ser considerada inicialment com a un exemple modèlic de la romanització i el punt de partida del futur nucli poblacional d’Igualada; amb tot, les successives excavacions realitzades a partir dels anys 80’ van suposar tota una revelació en ser evidenciada l’existència d’un magnífic assentament agrícola i residencial en viva coexistència, revelant una consistent capacitat d’adaptació al territori; una circumstància, al cap i a la fi, que va possibilitar que la població d’aquella època sobrevisqués a la davallada de l’Imperi Romà, a partir del segle III.
Des d’aquesta perspectiva, aquest volum, amb llargues dècades d’estudi al seu darrere que palesen la gran passió arqueològica de l’autor, posada en pràctica des del moment en què va ocupar el càrrec de cap de la Secció Arqueològica del CECI, subratlla la importància immesurable d’aquest jaciment, en la seva casuística de ser una peça fonamental a l’hora d’explicar el procés de romanització esdevingut a la Conca d’Òdena. Àdhuc, a propòsit d’aquesta obra es posa en relleu, una vegada més, l’extraordinària competència de l’Arqueologia en tant que eina rigorosament científica i susceptible de transportar-nos a un passat ben llunyà; és a dir, la recerca arqueològica com a material d’estudi imprescindible per a una precisa comprensió de la identitat de Casa Nostra i del llegat cultural rebut d’aquells primitius lacetans.
Així i tot, aquest volum, més enllà de la certificada vàlua, de les dades, de les recerques obtingudes, aporta unes no menys testimonials i admirables fonts gràfiques, summament ben pautades i curosament ordenades. Un treball, al capdavall, on es veu consolidat i amb èxit el longeu i efectiu itinerari d’incansables hores d’observació, de distintes excavacions sobre la Vil·la romana de l’Espelt que, definitivament, contribueixen amb totes les recopilacions a esdevenir la millor eina per a descobrir i donar resposta a la singular romanització que va viure la nostra comarca, no sense donar a conèixer, de retruc, un dels elements més rellevants del nostre patrimoni arqueològic, històric i cultural.
Jordi Enrich i Hoja és llicenciat en Geografia i Història (1984), una categoria acadèmica que va aconseguir després d’haver cursat estudis mercantils i treballar a la Indústria tèxtil, així com a l’Administració de Justícia. Emperò, en esdevenir director de l’anteriorment anomenat Museu Comarcal, actual Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, el seu infinit deler per al món de l’Arqueologia, de seguida, va abocar-lo a iniciar diferents campanyes arqueològiques, al costat d’altres companys, potenciant, amb entusiasme i amb un inequívoc mestratge les recerques de la Secció Arqueològica del CECI per a regalar-nos, després d’anteriors entregues, aquest incommensurable pròleg del coneixement de la nostra Història antiga i medieval.
