Començava a fosquejar i el diumenge es tenyia d’un toc gris de tristesa. Un missatge ens arriba i trasbalsa: El Joan s’està acabant…
Sotragada inesperada. No feia tants dies l’havíem visitat a l’hospital. El vàrem trobar fluix, sense ganes d’enraonar, més aviat apagat, ell que era sempre tan amistós. Un mal presagi. Però confiàvem en la remuntada. Li caldrà temps, ens dèiem en sortir de veure’l.
Potser ens costava acceptar que el Joan, amic de l’ànima des que, gairebé infants, jugàvem a la plaça, s’estava apagant. S’apagava una vida generosa, lliurada a la família, als amics i de manera especial, ho sap tothom, al barri de la Font Vella. Avui, dilluns, un altre missatge ens anuncia la seva mort quan començava també a fosquejar la tarda.
Ens ha dit adeu el Joan Sallés i Corbella amb la seva discreció de sempre. Amb la discreció de la bona persona que era. Estimava infinitament el seu Barri. I era una persona estimada. El seu adeu –tenia 81 anys- deixa petjada i llàgrimes a Igualada. I potser també un silenci diferent en els carrerons i placetes que ell tant estimava. Caminar pausat, un fer amistós i afable amb tothom, la conversa serena i el somriure dibuixat en el seu rostre sempre.
Estimava infinitament el seu barri de la Font Vella. I s’hi va lliurar, ja fa anys i anys, en cos i ànima per recuperar-ne les festes i fer-ne amb el grup de veïns i amics, un espai singular a la ciutat cada octubre i també per Pasqua i pels dies de Nadal.
Les festes del Pilar eren diferents. Cada any una nova i original pensada que atreia gent. El programa tenia, però, elements que s’havien convertit en clàssics del barri. Les gralles que despertaven els veïns amb so de festa, les puntaires, l’ofici, el vermut musical i popular a la plaça, la xocolatada pels infants i tants petits detalls amb decoracions, de vegades sorprenents i innovadores, que adornaven el barri. Les festes del Pilar han esdevingut festes de tota la ciutat també. I per Pasqua, l’ou com balla, i per Nadal les parades nadalenques.
El Joan Sallés ha dit adeu aquest febrer. La seva absència omplirà de records i agraïments el barri i la ciutat mateixa. Deixa petjada i deixa llàgrimes. Joan, ànima del barri de la Font Vella, amic de l’ànima. Com donar-te ara les gràcies, per tot i per tant?
Recupera el reportatge L’ou que no ha parat mai de ballar; cinquanta anys de Festa i Tradició al barri de la Font Vella
