La crisi d’abastament de matèries primeres que estem patint actualment torna a posar de manifest la necessitat d’un canvi de model econòmic. La dependència d’Europa i Catalunya de tercers països posa en evidència les polítiques de deslocalització a favor de polítiques més sostenibles que cerquen racionalitzar l’ús dels recursos i que estan en línia amb les estratègies de l’economia circular.
Cal transitar, doncs cap a un model d’economia circular que contribueixi que els territoris siguin més independents pel que fa a recursos, i en conseqüència més resilients davant de les crisis econòmiques com les que estem vivint ara mateix.
Catalunya fa anys que treballa desenvolupant polítiques en sostenibilitat i economia circular. Però fins a quin punt el teixit empresarial català està adoptant el model d’economia circular en la seva estratègia empresarial?
Segons les dades presentades al Baròmetre d’Economia Circular de l’Empresa Catalana del 2020, per a més de la meitat de les empreses enquestades l’economia circular té una forta influència en la seva estratègia de creixement. Si analitzem les dades en funció la grandària veiem que hi ha una diferència important en quina influència té l’economia circular per a les grans o petites empreses. Per al 82% d’empreses més grans de 500 treballadors/es l’economia circular té una forta influència en la seva definició estratègica, en contraposició al 46% de les empreses d’entre 10 i 50 treballadors/es. Amb aquestes dades es percep una transició desigual en el sector empresarial català. Les petites i mitjanes empreses tenen una major dificultat a l’hora de transitar cap a l’economia circular.
Per impulsar aquest canvi, en comarques com l’Anoia on la petita empresa, fins a 10 treballadors, constitueixen més del 80% de les empreses, el treball d’acompanyament és i serà molt important.
Cal que el coneixement i les eines s’apropin a tots els estrats del teixit empresarial, facilitar l’accés als instruments de finançament i innovació en economia circular que per la complexitat dels tràmits o desconeixement del seu funcionament resulten inaccessibles a empreses que no estan habituades a fer-ne ús. El perill que això comporta és que els recursos es distribueixen únicament entre les empreses que tenen més facilitat per accedir-hi, quedant la resta excloses. És important doncs, que les empreses coneguem els recursos disponibles i en fem ús, no quedar-nos enrere en aquesta transició i poder comptar amb l’avantatge competitiu necessari avui en dia.
En aquesta línia les autoritats públiques impulsen iniciatives com la Setmana Europea de Prevenció de Residus (EWWR), que es celebra durant aquesta setmana a tota Europa, en què es duen a terme accions de sensibilització sobre la reducció de residus, la reutilització de productes i les estratègies de reciclatge de materials a tot Europa.
Fins no fa gaire, les polítiques i esforços es focalitzaven cap el reciclatge i el tractament final dels residus, però actualment els esforços es dirigeixen a adoptar mesures abans de que el producte esdevingui residu, ja que el millor residu és el que no es genera. La prevenció de residus, és doncs un pilar fonamental de l’economia circular, contempla des del disseny del producte fins a l’ús que es fa del residu com a recurs i ens implica a tota la cadena: fabricants, comerciants i consumidors. El canvi cap a la circularitat és necessari i imminent, i està a les nostres mans quedar-nos a dins o a fora del cercle.
