Els passats 15, 16 i 17 d’agost, coincidint amb la festa de la Mare de Déu, data en que hi ha una bona colla de municipis de Catalunya que celebren la seva FM, Santa Maria de Miralles també va celebrar la seva Festa Gran. Cal dir que per ser un municipi-poble amb poca població i disseminada (al voltant de 125 en 25 km2), poc a poc s’ha anat convertint en un municipi on hi trobem força activitat cultural, musical i festiva.
Aquesta FM d’enguany ha estat una mica diferent de les dels últims anys. Diferent en sentit positiu, des del meu punt de vista, és clar. Veïns de tota la vida, veïns arrelats al territori fa anys, nous veïns i, com no, amics amb arrels o no en el municipi s’han aplegat al voltant dels diversos actes. Aquesta interacció conforma un conglomerat, que aporta gran riquesa humana al municipi. Les ganes de compartir, de gaudir d’uns actes diversos, de xerrar i de, com no, asseure’s al voltant de les taules per compartir els àpats de Festa, es palpava en l’ambient, en l’aire. Les ganes de fer POBLE eren patents.
Els diferents veïns de Miralles conformen un conglomerat que aporta una gran riquesa al municipi
La festa començava el dijous amb una missa cantada, a càrrec de Morningblind, la Sandra i el Gat, veïns que sempre estan a punt de participar. Una vegada acabada la missa van oferir un petit concert. La seva música i la veu de la Sandra ens van fer posar pell de gallina. En sortint, en aquell bonic racó davant l’església, els assistents van fer-la petar una estona, la primera ocasió de retrobament. Després a la plaça de l’Església tocava instal.lar-se, era l’hora del bingo, calia no perdre ni un moment, hi havia forces lots a regalar. Mainada del poble van participar cantant els números per omplir la papereta. Entregats tots els obsequis, allà mateix unes 160 persones es van aplegar per gaudir del Soparet sense forquilla, una sardinada, que va finalitzar amb els típics moviments de cadires per anar-se retrobant, mentre un mag anava fent els seus trucs.
Sopars, música, jocs per a petits i grans, caminada descoberta,
activitats i actes per gaudir en comunitat dels veïns amb el veïns
Tot i que es va retirar tard, ben d’hora al matí una bona colla de caminants van acudir a la cita per anar a retrobar-se o descobrir la cova de Mas Vila. Un lloc emblemàtic pels veïns, perquè tots de petits ens havíem fet farts de pujar-hi, uns hi entraven altres no, feia respecte. És un indret ple de vells i bells records, que unes 25 persones van poder recuperar. És un punt de referència de la nostra infantesa.
El divendres tocava el sopar de “gala” i el ball, tal vegada l’acte més participat. Una vegada tots instal.lats als nostres llocs, tocava escoltar el pregó, el tradicional pregó de FM, que enguany va ser tota una sorpresa. El pregoner no va ser ningú del mon de la faràndula, ni cap polític, … no, va ser un dels nostres veïns entranyables. Un mirallenc al que se li pot aplicar el lema “Sempre a punt”, ells sempre hi és; quan s’ha de netejar la font, quan s’ha de participar dei en les activitats, sempre…fins i tot participant en les activitats majoritàriament femenines com és la gimnàstica, ell és l’Emiliano de Múnia. Cal dir que el seu pregó va ser simpàtic i divertit i desenfadat i al mateix temps punxent i frapant. En conya en conya i tot cantar algun dels seus verset va anar configurant un pregó, que en realitat reivindicava, la pau i la tranquil.litat que tenim aquí malgrat que hi puguin haver mancances, però mancances algunes coses que aquí no hi tenen cabuda, ni les volem, ni les necessitem. De ben segur que va sorprendre a alguns ja sigui per que no van entendre la seva ironia o per la seva franquesa i bonhomia. Una felicitació pel seu pregó, per la seva valentia i per l’amor que traspua vers el seu poble.
Com he esmentat, el sopar de ben segur l’acte més concorregut, unes 180 persones, va ser servit per un càtering i, noi, un bon menú, d’aquells que es diu per llepar-se els dits. Seguidament l’orquestra Excelsior va posar la música i els diferents ritmes que van engrescar al públic assistent a moure’s i gaudir d’una plàcida nit.
El dissabte, últim dia de FM, arribava la cirereta, els jocs per la mainada, les 6es Olimpíades històricomirallenques -totalment consolidades-, al llarg del matí els assistents van fer un recorregut per la història de la humanitat des de la prehistòria fins als jocs Olímpics de París. Finalitzats els tallers es va dur a terme un circuït d’obstacles. Cal dir que tothom va gaudir d’allò més, nens i no tant nens.
I ja a la recta final de la festa, a mitja tarda, tot i la calor que feia, la tradicional Tirada de bitlles va aplegar una bona colla de participants, amb moltíssima competitivitat i ganes de demostrar qui era el millor. Tot segui la cantada d’havaneres com a tancament de la FM, mentre la lluna gairebé plena treia el nas rere la serra. El grup La vella Lola d’Arenys de Mar, posava fi als actes pròpiament dits de la FM. Van i vam cantar, una colla d’havaneres populars, conegudes per a tots i totes i també vam brandar els nostres mocadors al so de la Bella Lola, cançó emblemàtica que no falta mai en aquests actes, així com el Meu avi i la Gavina. Ah! El que tampoc hi va faltar va ser el clàssic rom cremat, del Quico i la Ma. Antonia. El Quico porta les havaneres al cor, i no va poder deixar d’acompanyar al grup en algunes de les cançons.
Sopem plegats, un final de festa diferent i entranyable
I aquí va arribar el tret diferencial d’aquesta festa major. Després de les havanera hi havia convocat un soparet anomenat Sopem plegats una nova proposta, innovadora, diferent (no se gens de qui va ser la idea, perquè no he entès ben be si enguany hi havia comissió de festes o no, en tot cas una colla de veïns joves i no tant joves com sempre van posar tot el seu esforç perquè les coses sortissin super be).
Tornem al Sopem plegats, una iniciativa que em va semblar fantàstica, no només a mi, sinó a una bona colla de veïns i assistents que vam acabar la vetllada amb una lluna espectacular i música de fons, per arrodonir una festa Major, que contra qualsevol mal presagi va anar super be. Cadascú es va organitzar, sol, en grups, o com fos i va resultar un sopar genial. No cal dir que, com sempre a pagès, som uns exagerats i va sobrar menjar pels descosits. En un plis plas van estar parades unes sis o set rengleres de taules i plenes de menges i viandes de tota mena, al voltant de les que ens vam anar aplegant per sintonia, amistat, proximitat o per qualsevol motiu que va fer que entre tots estiguéssim més que be. No cal dir que, després com sempre hi van haver les rotacions d’una taula a l’altre com fan les papallones que van de flor en flor. Vam menjar i tastar de tot i més, tot fet a casa, truites, escalivades, amanides, gambés, saltejat de calamars, embotits, formatges, pa amb tomàquet, amanides i un llarg etc. Tot plegat regat amb vinet que l’ajuntament va oferir, així com una boníssima coca i cava per brindar. Ah i cafè!. Important.
Aquest ha estat el relat de la Festa Major de Miralles d’enguany. Desitjo que al llegir-lo hàgiu gaudit igual que jo vaig gaudir de la festa i al deixar-ne testimoni.
