La Conca d’Òdena, una fusió freda – Joan Vich

L

Fa ja uns quants mesos vaig fer pública la idea, -no pas meva, ni nova-, de promoure la fusió dels municipis de la Conca d’Òdena. Dic que no és nova perquè sempre s’ha parlat de la Igualada real, o el que és el mateix, la Igualada metropolitana. No fa pas tant de temps que amb el Jordi Aymamí, visionari sempre, havíem parlat molt de “la Igualada del Camí” com un projecte possible. La meva proposta tenia una intenció clara de provocació -és evident que en qualsevol cas seria un procés llarg- caldria fonamentar-ho amb els estudis pertinents i, per sobre de tot, consultar-ho (dret a decidir) amb la ciutadania. Però el que sí pretenia, d’alguna manera, era iniciar un debat sobre aquesta possibilitat, en un territori, com la Conca en el qual tothom està d’acord que és una unitat diàfana en els aspectes econòmics, urbans, socials i culturals. Tenim un Pla Director de la Conca d’Òdena que cal revisar, òbviament, a la llum dels paràmetres econòmics actuals i futurs, però que és plenament vigent. La proposta com és obvi no va reeixir. Vull insistir en aquesta proposta precisament en uns moments en què l’Estat i la Generalitat, per raons diferents, però amb la crisis econòmica com a rerefons, han emprés per primera vegada la reforma de l’Administració Local. Val a dir que en ambdós casos existeix el convenciment generalitzat, també personal, que serà una oportunitat perduda si no s’aborda a la vegada la reforma pendent de l’Administració de l’Estat i tanmateix de la mateixa Generalitat. És una obvietat dir que amb els canvis competencials dels últims anys, aquesta és una necessitat inajornable. Serà una ocasió perduda també pel món local si no s’emprèn a la vegada la reforma de l’obsoleta Llei d’Hisendes Locals, que doni una mica d’oxigen econòmic als ofegats Ajuntaments. Però bé, ara toca cenyir-nos a l’organització municipal, en la que es plantejaran límits administratius, competències i estructures organitzatives. Per tant, seria un moment òptim, com a mínim, per plantejar-ho. A més de territorials i administratius, existeixen al meu entendre raons econòmiques de pes en la defensa d’aquesta opció. No sols per a l’estalvi, de ben segur que representaria a l’aplicar economies d’escala, eliminar duplicitats existents, optimitzar uns recursos ara i en el futur cada vegada més escassos, les quals coses per si soles ja són prou importants, sinó que estic convençut també per a la competitivitat de la Conca com a territori i, per tant, per a les empreses i l’activitat econòmica mateixa. Certament, en uns moments en què la competitivitat se situa en un àmbit global, és evident que aquelles unitats humanes, socials i econòmiques que siguin capaces de trobar una dimensió adequada, estaran millor posicionades. Però el tamany, tot i ser important, no és suficient. El que és més rellevant, la capacitat de sumar, de bastir aliances sòlides entre els sectors econòmics, socials i territorials. Promoure l’eficiència i transparència administratives, obrir canals permanents de participació ciutadana en una estratègia basada en les noves tecnologies, la innovació i el coneixement, l’estalvi i l’eficiència energètica, i la sostenibilitat com a model de creixement. El que s’anomenen ciutats intel·ligents o “smats cities”, en termes emprats per la Unió europea. En els propers anys es mobilitzaran en aquesta direcció quantitats ingents de recursos de tota mena, també econòmics, per la qual cosa caldria estar preparats. I això aquí i ara, passa, al meu entendre, per sumar i posar sobre la taula una sola ciutat més gran. I en un esforç de generositat extraordinari, sumar també tota la potencialitat, la riquesa i la singularitat que existeix entre els municipis de la Conca d’Òdena per assolir, per la via dels fets, l’estatus de regió econòmica. Joan Vich