Josep Parera: “L’adquisició de Cal Magí Ferriol és el futur turístic i cultural del nostre municipi”

Aquest cap de setmana comença el plat fort de la Festa Major de la Llacuna. Quines novetats hi ha enguany?

Pel que fa a la Festa Major, l’Ajuntament naturalment aporta el tema econòmic, però la gestió és de la comissió de Festa Major. Els actes d’aquest any són més o menys paral·lels al que es va fer l’any passat; sí que és cert que l’any passat van venir els Figa Flawas, però aquest any la tònica és molt similar. Divendres hi haurà el correfoc, una activitat molt esperada que agrupa moltíssima gent, i dissabte jo diria que és un dels dies més participatius, ja que hi ha la cercavila de totes les associacions, hi ha el Pregó que fan ells mateixos i que hi participen les famílies i els nens.

Com és la coordinació amb la Comissió? 

Hi ha confiança plena. Jo com a alcalde no hi poso cap obstacle en res, al contrari. Considero que ho fan molt bé, i no m’agrada posar el nas en una cosa que fa una comissió, i que ja ho gestionen bé. Confiança total.

Com un municipi que no arriba al miler d’habitants aconsegueix generar tanta convocatòria i implicació en el teixit associatiu?

Per part de l’ajuntament tenen recolzament econòmic, cada associació és autònoma, és a dir, fa el que ha de fer, i això es reflecteix en la importància que té pel nostre poble el nivell associatiu. Al final, les associacions són una part molt important de la cultura; el que hem de mirar entre tots és de protegir-la i que no defalleixi.

En altres ocasions ha esmentat que durant la Festa Major, la Llacuna pot arribar a triplicar el número d’habitants. Creu que és un poble dormitori o de segones residències?

No. Som pràcticament mil habitants empadronats, aquest estiu estem a 1.500 persones vivint aproximadament i per la Festa Major es triplica o més, però dormitori no ho som.

La Llacuna és un poble de la comarca una mica diferent, en el sentit que no hi ha indústria, té un clima extraordinari i una riquesa natural que sobrepassa d’altres municipis, sense intenció d’ofendre a ningú. 

La Llacuna està a cavall entre l’Anoia i l’Alt Penedès. Quin perfil ve a la Festa Major? És una festa dels llacunencs pels llacunencs?

No. Nosaltres volem que vingui gent, per descomptat, però que vinguin a passar-ho bé, no a fer disbarats i desperfectes. Volem que la gent que vingui tingui respecte i ganes de passar-s’ho bé, i en això hi estem treballant des de l’Ajuntament.

A partir d’aquí, la Llacuna estem a 10 quilòmetres el Penedès, i a 14 quilòmetres del tarragonès, però notem que ve més gent de l’Anoia; nosaltres ens sentim més de l’Anoia. Jo a Igualada potser hi vinc dues o tres vegades al dia per feina.

Porta des de l’any 2001 sent l’alcalde de la Llacuna, és a dir, 24 anys. Quants anys més es veu encapçalant la batllia del municipi? 

Aquesta setmana que vam inaugurar Cal Magí Ferriol ja els hi vaig dir “si vosaltres no us canseu de nosaltres, tampoc nosaltres ens cansarem de vosaltres”. En dos anys poden passar moltes coses, amb tots els respectes aquesta pregunta ara mateix no te la puc contestar, però sí que em veig amb la mateixa il·lusió que el primer dia, però amb un grau més d’experiència política. I en aquest sentit se’n beneficia el poble. L’experiència t’obre portes, sempre que hem demanat ajuda a l’administració han respost.

Ens trobem a l’equador de la legislatura. Quina valoració fa fins ara d’aquests dos anys?

No parem de fer coses perquè la Llacuna continuï sent millor. Ara mateix vam presentar el projecte de la carretera de Torrebusqueta; pel que fa a la sequera de l’any passat vam espavilar, gràcies també a l’Ajuntament d’Igualada, i vam invertir quasi 415.000 euros en cisternes, cosa que ja està tot pagat.

Després un altre tema superimportant pel poble és la depuradora, que era necessària i l’estem construint. Hem invertit 4.700.000 euros i en breu la inaugurarem, sense depuradora no podíem avançar. Hem comprat també la finca de Cal Magí Ferriol, que vam fer una primera inauguració dissabte passat, i que és un espai molt important. Allà pensem fer-hi concerts, i tot el que requereixi un espai a on la gent pugui aglutinar-se i passar-ho bé. Paral·lelament amb un dels tècnics ja hem contractat un pla d’usos per veure les diferents opinions de què és el primer que es pot fer allà. No parem.

Fa dos anys i mig quan vam fer el camp de gespa alguns deien que era fer passes enrere, que era un error, i al final hem hagut de posar un conserge per controlar el camp, perquè està pleníssim d’infants, adults i grans.

Què li queda per fer?

Ara volem fer el principi d’un poliesportiu; a Rofes hi farem un equipament de pista, una mini piscina i un refugi climàtic, un recinte de molta cura per al veïnat. Tenim el projecte de la carretera de Torrebusqueta, però l’hem d’executar, que és des de la carretera de Vilafranca fins a la cruïlla del barri de la piscina. Ja ho vam presentar amb els veïns, però ara hem de buscar la forma més idònia  perquè hi puguin transitar sense dificultats. I també ens incorporarem a uns nous pous perquè ens garanteixin l’aigua.

Un altre dels problemes del municipi és la xarxa d’abastiment de l’aigua, fins al punt que els infants de l’Escola no poden consumir aigua de l’aixeta. Quines actuacions té en ment?

Actualment, no tenim el percentatge de sulfats i nitrats que teníem. Nosaltres som a la capçalera de l’aqüífer Carme – Capellades, a mesura que l’aqüífer va pujant, els nitrats i sulfats es queden baix, però quan falta aigua i se n’ha d’agafar de més avall és quan agafes aquests sulfats i nitrats. És evident que hem patit moments crítics, però en aquells moments vam instal·lar dues màquines perquè els infants tinguin aigua potable a l’escola.

Parlem de Cal Magí Ferriol. Què suposa per la Llacuna aquesta adquisició?

Per mi és el futur turístic i cultural del nostre municipi. Vam haver de buscar ajuda econòmica, però ja l’hem adquirit i hem arranjat la zona per poder-hi accedir. Hem protegit totes les teulades, ja que amb el temps havia quedat deixat, i hi havia problemes grossos. Ara amb això fet, estem treballant en el pla d’usos.

La part exterior ja la tenim bastant controlada, sí que queda museïtzar i donar vida als corrals, els cellers… És meravellós la riquesa que aporta tenir una finca com aquesta de patrimoni al poble.

El turisme continua sent  una de les principals fonts econòmiques  de la Llacuna. Creu que és positiva aquesta dada? 

El turisme l’hem de cuidar molt bé. I per fer-ho, també hem de salvaguardar els boscos, que és un problema molt gran que tenim, perquè tots els boscos són de propietat privada.

Jo porto molts anys alcalde, he tingut moltes reunions amb propietaris, i clar, el bosc ja no dona diners. Hi ha una massa forestal enorme d’anys enrere quan hi va haver les ventades i això deixa un polvorí gegant. Pateixo per si mai passés un incendi, La Llacuna ja no seria La Llacuna.