Un article de
Veuanoia

Igualada va viure amb expectació, ara fa 50 anys, l’arribada de l’home a la Lluna
I

21 de juliol de 2019

Josep Elias

Aquesta ciutat s’uní a l’expectació internacional, davant de l’arribada dels homes al satèl.lit de la Terra. Foren uns dies intensos! Fou un tema que convocà a la gent davant del televisor.

Tothom volia ser testimoni de la fita. Les cases de venda d’electrodomèstics feren ofertes especials, per tal de que la gent pogués comprar algun d’aquells voluminosos aparells cúbics, que permetien sintonitzar amb TVE, la única emissora existent al país. Els que no podien adquirir-lo, es passaren hores davant dels aparadors de dits establiments, per tal de seguir, visualment, aquella gesta, que havia anunciat la National Aeronautics and Space Administration (NASA): Per fi uns homes arribarien a la Lluna.

Ara fa 50 anys, durant el juliol de 1969, va complir-se aquell projecte, que davant del Congrés nordamericà, va fer, el 25 de maig de 1961, el president John F. Kennedy. Després d’anys d’assaigs i de competència amb els russos, l’operació Apolo XI, aconseguiria l’allunitzatge d’una càpsula, a bord de la qual dos astronautes podrien trepitjar, per primera vegada, aquella llunyana superfície..

Recordo la curiositat que despertà aquell viatge espacial. La gent que tenia “tele” a casa, no es movia de davant de l’aparell. I els que no disposaven d’ell, anaven a casa d’uns parents, o d’amics, per tal de poder seguir, en viu, aquell esdeveniment. Seguir la retransmissió. Llavors, encara, només en blanc i negre.

L’emissió, en directe, començà el dia 16, amb el llançament del coet, des de la rampa del Maned Spacercraf Center d’Houston (Texas). Faltaven només 394.400 kilómetre per arribar a destí. Enrere quedaven els projectes Mercury, Gemini i del mateix Apolo i els Vostok i Souyuz dels soviètics. Ara, anava de debò. Per fí l’home anava a fer un petit pas que era gegantesc per a la humanitat, segons confirmà l’astronanuta Neil A. Armstrong , que acompanyat per Edwin E Aldrin, fou el primer en trepitjar la Lluna. El corresponsal de TVE a Nova York, Jesús Hermida, anava relatant la gesta que desenvolupaven aquests esmentats astronautes, acompanyats pel comandant Michel Collins -l’home que mai va poder gaudir d’una caminada per aquella superfície-. Ell fou el responsable de pilotar la nau “Columbia”, la qual va anar orbitant la Lluna, a 96.600 metres sobre aquella superfície, esperant el retorn dels seus dos altres companys, que pilotaven el mòdul llunar, anomenat “Aquila”.
Faig memòria de com la gent seguíem, pas a pas, aquella expedició, que ha passat a la història universal. Per fi arribà aquell 20 de juliol, que era un diumenge. Havíem anat al cine, tot esperant l’èxit de l’aeronàutica nordamericana. Sortírem de la darrera projecció del cinema Astòria. Just, en sortir, arribà la notícia: la càpsula havia allunitzat en el Mar de la Tranquilitat.

Faltava, però, la baixada a aquella anhelada superfície. La NASA havia previst unes hores de descans abans de la sortida. Armstrong i Aldrin demanaren poder-ho fer quan abans millor. No vàrem anar a dormir sense veure el desenllaç d’aquella operació. Restarem davant del televisor, fins que unes imatges -no massa nítides – ens permeteren veure la baixada de les escaletes. Era ja de matinada. Erem ja al dilluns dia 21 de juliol. No hi feia res! Volíem ser testimonis d’aquella epopeia espacial. Les quotes de pantalla assoliren rècords mundials d’audiència! Vam veure sortir el segon astronauta, retratat pel primer. O sia que Aldrin fou captat per Amstrong, que feia ja 19 minuts que era a la Lluna. Vam presenciar com, per primera vegada, dos homes, caminaven, lentament, per aquell terreny llunar. Fou, doncs, una cosa mai vista, fins aquell moment. Això, ens permeté anar a dormir, convençuts de que, a distància, havíem presenciat un esdeveniment històric universal.

En despertar, l’endemà al matí, la notícia era ja que els dos astronautes havien abandonat la Lluna, després d’haver-hi estat 2 hores i 40 minuts. Anaven a reunir-se amb Collins. Els tres retornaren, tal com la NASA havia previst, amarant el dia 24 de juliol, a les 18’51, hora americana, en un lloc de l’oceà Pacífic. L’expedició de l’Apolo XI, durà 8 dies 3 hores i 19 minuts.

La NASA feu imprimir unes targetes d’agraïment a les felicitacions rebudes per l’èxit de l’operació. Portaven el logotip de l’expedició i la signatura dels tres astronautes.
Encara hi ha gent que ho posa en quarantena i no s’ho creu. Nosaltres, però, tenim el convenciment de que presenciàrem un capítol de la història aeronáutica universal.
Correus USA emití una sèrie de segells, de 10 centaus, commemoratius de la gesta, amb un dibuix al.legòric a la primícia astronàutica que el país havia lograt.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta