El tren “gran”, ara va de debò?
E

22 d'octubre de 2021

Francesc Cambó, insigne empresari i polític conservador català, desenvolupà, al llarg de la seva vida, diversos càrrecs, com a regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, i Ministre d’Hisenda i de Foment.

Precisament com a Ministre de Foment, i tot i que ho fou poc temps (1918-1919), posteriorment volgué deixar, un llegat, el balanç de la seva actuació, i sobretot les reflexions i propostes de futur que el pas pel ministeri li havien aportat i ensenyat.
Doncs l’any 1921, precisament ara fa 100 anys, d’aquesta seva Memòria-Balanç en ressalta la següent contundent afirmació: “Sin la resolución rápida y total de nuestro problema ferroviario, España será, fatalmente, una de las víctimas de esa selección inexorable que va a operarse en el mundo”. I d’aquesta asseveració ha passat un segle!

De totes maneres en aquest llarg període de temps transcorregut també s’han sentit a Catalunya veus preocupades pel desenvolupament d’una xarxa ferroviària, com la del malaguanyat Carles Salmerón, director del Museu del Transport, que en el seu llibre “Del segle XIX al segle XXI. Torna l’era del ferrocarril” no parava de recomanar, raonadament, la necessitat de la creació d’una potent i àmplia xarxa estesa per tot el territori.

En l’àmbit de la política, també hi ha hagut les etapes dels consellers Albert Vilalta (1991-1996) i Pere Macías (1997-2001), des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en les que fou frenètica la realització d’estudis i projectes elaborats pels tècnics del mateix Departament, dels quals hi ha una extensíssima hemeroteca. Però els anys han anat passant, i el tren semblava bastant posat en via morta.

Lamentablement, ha calgut l’alarma real entorn del escalfament global i de la necessitat de protegir-nos, protegint el nostre planeta, la que fes que la societat estigui cada vegada més conscienciada que res no pugui projectar-se al nostre món sense tenir ben present el concepte de la sostenibilitat, del desenvolupament sostenible.

Resulta que si hi ha un mitjà de transport massiu i col·lectiu que es pot considerar com a paradigma de la sostenibilitat, aquest és el ferrocarril, que alhora té en compte criteris d’eficiència i bones comparacions de costos amb els altres.

Una expressió clau definitòria dels nostres temps és la mobilitat. Tots ens movem, i ens mourem, més i més: les persones, la informació i les mercaderies. La mobilitat és garantia del ple exercici de la llibertat, però només si és una mobilitat sostenible.

Cal afegir que si tots els raonaments expositius dels efectes nocius de l’escalfament global, del canvi climàtic, de l’efecte hivernacle,… no fan reflexionar, hi ha també els efectes econòmics personals, precisament els dies de l’aplicació del nou impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, que potser no serà ni el darrer ni l’únic. La conclusió és, doncs, que cal potenciar, de totes totes, la creació, l’ampliació i el millorament del transport per tren.

Aquest dies es parla de la possibilitat, i necessitat, de tenir una nova línia ferroviària, que fa temps que està dibuixada i planejada, l’anomenat Eix Transversal Ferroviari, projecte que va ser aprovat el 2010, i que roman al calaix. Aquesta nova línia ferroviària seria un bon ajut al transport de mercaderies cap al nord per l’interior, però allò que interessa, i molt, a Igualada, és que serà tan anhelada connexió de persones, de manera ràpida, a la capital Barcelona.

Cal recordar que a casa nostra, de temps, hi ha hagut gent precursora en aquesta direcció, i precisament fa uns anys l’associació “Amics dels ferrocarrils de l’Anoia” va elaborar, i presentar, una proposta de traçat d’uns 40 quilòmetres, que unia Igualada amb Calaf.
A Igualada, i l’Anoia, és coneguda l’expressió què vàrem perdre el tren, en referència a tenir el nostre carrilet i no el gran de la Renfe, però ara és l’ocasió de exposar tots els raonaments, que ens avalen i donen la raó, per no tornar a perdre el tren de debò. Cal estar-hi ben amatents!

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta