La involució institucional de l’estat espanyol -incloent-hi les comunitats autònomes- em fa pensar que els partits són a la democràcia, el que el clero és a la religió o els dirigents sindicals, als drets dels treballadors. O el que els grans mitjans de comunicació són a la veritat.
No em direu que no és escandalós el silenci dels sindicats envers l’increment salvatge de les tarifes de la llum. És que l’increment de la despesa no és una retallada del benestar dels treballadors? O el silenci de les organitzacions empresarials que tampoc han sortit en defensa dels petits empresaris molts dels quals es veuran obligats a tancar?
Si voleu saber la veritat, deixeu de mirar la televisió, deixeu de llegir els diaris, sigueu sords a les ràdios i sobretot malfieu-vos de les declaracions institucionals dels governants. La veritat normalment els és molt llunyana.
Mentre la factura de la llum puja cada dia -com que no sortim al carrer, ens venen a robar a casa- els diputats fan esgrima parlamentària amb espases de paper, tot esperant que quan deixin l’escó els adjudiquin un seient en un consell d’administració ben pagat. Mentre els bancs ens apugen tota mena de despeses per administrar els nostres propis diners, l’estat els condona els seus deutes.
O què me’n dieu de la Casa Real espanyola? Es diu que ha contractat el millor bufet d’advocats internacionals especialitzats en estafes, blanqueig de capitals i grans operacions financeres per defensar al “Emérito” de la demanda de Corinna Larsen. El bufet cobra 1.280 euros….. per hora!
Mentrestant ni el gobierno de la nación, ni el Defensor del pueblo, ni els grups parlamentaris, ni el Tribunal Supremo, ni tampoc, és clar, el Tribunal de Cuentas hagin dit ni piu. Per defensar-se dels tribunals espanyols no necessita ni al passant d’un advocat. Aquí tots som “súbditos” o, com li agrada anomenar-nos Hisenda, sujetos pasivos.
Els pescadors saben molt bé que el peix comença a podrir-se pel cap. Tot l’entramat d’aparells d’estat fa anys que es va començar a podrir pel cap. Pel Cap d’Estat, ja fos el vell dictador militar, el campechano o ara el marit de la nova multimilionària Letizia.
Només un estat podrit des del cap fins a la cua, pot processar per terrorisme a persones que simplement han volgut expressar públicament la seva oposició a un regim podrit. O mantenir a la presó o a l’exili a joves cantants que han dit el que tots sabem: Els Borbons roben.
