Quan es parla d’habitatge social, d’aquelles llars construïdes i promogudes per entitats o empreses públiques, protegides per la legislació i destinades a sectors de població de renda baixa o mitjana, són pocs els que no veuen que aquest tipus de propostes són, avui dia, imprescindibles per mirar d’arreglar el greu problema que afecta a tants sectors de la societat, i a la població més jove en particular.
A poc a poc es van prenent mesures públiques per mirar d’arreglar el problema i, en l’àmbit del Bages, del Berguedà i l’Anoia, el Govern de la Generalitat ja s’ha compromès amb la propera construcció de 928 habitatges de protecció en els 45 solars oferts pels consistoris municipals i que afecten de la següent manera: el Bages amb 27 solars per construir-hi 565 habitatges, el Berguedà amb 6 solars per fer-hi 156 habitatges i l’Anoia amb 12 solars per edificar-hi 207 habitatges.
Tot això és una bona notícia que caldria també complementar amb uns sistemes de construcció respectuosos amb el medi ambient, fets amb una mirada de llarg recorregut i que contemplin totes aquelles mesures innovadores i ja actives de construcció sostenible i que facin d’aquests nous parcs d’habitatges tan necessaris, també un símbol d’ètica mediambiental i una declaració d’intencions de com volem que el present i futur de la construcció es presenti: com un sector respectuós, sensible al canvi climàtic i que, amb mesures sostenibles, continua fent aquella tasca tan necessària i pedagògica de sensibilitzar-nos a tots plegats que no és només important què fer, sinó també com fer-ho.
La construcció, la cultura sostenible i el convenciment que tot plegat ha de ser una estratègia que afecti tant a institucions públiques com a empreses privades ha de permetre al fet que poder disposar d’una llar, permeti al col·lectiu d’arquitectes tècnics valorar la nostra feina cap a la societat en un moment tan delicat i necessari com aquest.
