Des de fa dos anys que estic al capdavant de la junta del grup Mal Llamp però en fa gairebé 30 que soc de la colla de diables. Aquest any celebrem el 30è aniversari amb una diada el 6 de juliol, a la qual convidem a tothom que ens vulgui acompanyar.
Enguany celebreu 30 anys. Com va néixer el grup?
Un grup d’amics de l’Associació de Veïns del barri de Santa Caterina va començar a tirar endavant una colla de diables i per això el Mal Llamp sempre va lligat a aquest barri igualadí encara que ara la majoria dels que en formem part no vivim al barri. La nostra diada és durant les festes del barri, al mes de juliol. Quan vam néixer ens dèiem Colla de grallers, tabals, dracs i diables del carrer Santa Caterina que posteriorment es va passar a dir Mal Llamp, que és el nom del nostre primer drac. Durant molts anys la colla va tenir quatre seccions: gralles, tabals, diables i dracs. Ara fa cinc anys vam inaugurar la colla de Petits diables que ha anat creixent d’una manera espectacular fins arribar als 25 diables petits de l’actualitat, a la qual s’hi ha d’afegir la colla petita de tabals que són una dotzena. Aquesta colla de petits va des dels 8 anys fins els 16, que és quan poden passar a ser diables grans. Quan arriben a aquesta edat els que volen ser diables grans es fan la seva pròpia màscara i canvien la maça petita per una de gran.
Quines activitats prepareu per celebrar aquest aniversari?
Quan vam començar a plantejar què faríem per celebrar els 30 anys, des de la junta vam creure convenient fer activitats adequades a les persones que som i al temps de què disposem, i ho vam voler centrar molt en la diada de la colla, que aquest any s’ha avançat un cap de setmana perquè no coincideixi amb l’European Balloon Festival. Enguany la celebració tindrà lloc el 6 de juliol, a la plaça de Cal Font i hi ha previst fer una trobada de dracs per a la qual comptem amb set dracs de fora als quals hi afegirem els nostres tres. Es farà una cercavila sense foc a la tarda; un sopar per a totes les colles convidades i al vespre hi ha la idea de fer un espectacle de foc fix, al qual hi estan convidats exdiables del Mal Llamp i totes les colles de dracs que venen. Cap a finals d’anys hi ha la intenció de fer una exposició de material, vestits, màscares, maces… relacionats amb la història de la colla però encara no podem confirmar l’espai on es farà. Per la Festa Major d’Igualada a l’inici del correfoc, que enguany organitzem nosaltres, farem una teatralització (que no us puc explicar).
Com han evolucionat els correfocs amb els anys?
Abans la gent venia amb el barret de palla i la camisa de cotó i es posava al correfoc i ara, pel que sigui, aquesta tendència ha anat variant i la gent en comptes d’entrar al correfoc venen a veure’l des de fora o seguir-lo des de darrere dels músics. Això ha fet que des de Mal Llamp hàgim incorporat, d’un temps ençà, diverses innovacions a les nostres actuacions com poden ser la “corda de foc”, que com diu el seu nom és una corda plena de foc que fem rodar i que qui vulgui pot saltar o bé la “porta de l’infern”: una porta molt gran que dalt de tot hi ha un diable i que muntem per fer inicis de correfocs o actuacions teatralitzades.
Quants dracs té la colla?
En tenim tres i un de petitó. I una de les tasques pendents que tenim, i que segurament es farà realitat el proper any, és la construcció un drac per a la colla de Petit diables que fa molt de temps que el reclamen. Des del Mal Llamp podem presumir que tots les nostres dracs els hem construït nosaltres mateixos. Es diuen el Mal Llamp, el Flameus i la Voraxcis. L’únic dia a l’any que surten tots junts és per la cercavila de la Festa Major.
El vostre primer drac, el Mal LLamp, és una figura especial?
Sí, perquè d’ell va sortir la colla. És una figura que no fa massa por, que s’ha anat restaurant al llarg dels anys i que s’ha convertit en un referent per als més petits de la ciutat, perquè per la cercavila menuda de la Festa Major ell surt a recollir els xumets dels petits, essent una manera de dir als nens que el dracs no són dolents i els ajuda a perdre la por en aquest mon de foc.
La vostra és una colla molt familiar.
Molt, i més ara que hi ha colla de petits, perquè tant els que fa anys que hi som i que hem tingut fills com tots aquells que volen formar part de la colla troben un espai on hi cap tota la família, si volen. Dins de la colla hi ha moltes tasques i tothom qui en té ganes pot ajudar-nos durant la cercavila (s’ha de portar el carro de la pirotècnica, els sarrons, l’encenedor, les persones que fan de topall a banda i banda…). Sempre es necessiten mans.
Què ha de fer una persona que vulgui entrar a la colla. Ha de fer algun tipus de preparació?
Quan algú entra a la colla es fan uns cursos, que són obligatoris, que homologuen a la persona com a consumidor expert en pirotècnia. Aquests cursos els podem impartir alguns de nosaltres mateixos i com a mínim en fem un cop l’any. Aquest curs l’ha de fer tothom qui manipularà foc, siguin grans o petits. Per altra banda només fan falta moltes ganes de passar-ho bé.
Les mesures de seguretat en els grups que tracteu foc han anat evolucionant?
Nosaltres hem evolucionat per millorar la seguretat: pensa que als inicis cada diable portava un encenedor al canell i s’encenia la seva pirotècnia i ara això és impensable. Ara hi ha un encenedor que és qui controla tot el material i qui el distribueix, per evitar accidents com l’encesa del carro de la pirotècnia. Els vestits també s’han anat modificant per fer-los més segurs.
