Una enquesta política publicada per La Vanguardia la setmana passada plasmava que si es fessin eleccions avui al Parlament de Catalunya, el partit d’extrema dreta Aliança Catalana es dispararia, passant dels dos diputats que té actualment, a 19. A més, podria destronar a Junts i Esquerra, que es quedarien en 21 diputats. La formació de Carles Puigdemont perdria 14 escons, que anirien a la llista encapçalada per Sílvia Orriols. L’enquesta també revela un augment de diputats en la formació ultradretana VOX que pujaria cinc escons, passant dels onze actuals a setze.
L’enquesta arriba en un moment en què Catalunya segueix la tendència de molts països d’Europa, amb una ultradreta agressiva envers la immigració i l’islam, en creixement continuat. Per altra banda, els partits de Sílvia Orriols i Ignacio Garriga, que han anat guanyant-se popularitat a diferents esferes mediàtiques i cibernètiques, s’han alineat en diverses ocasions amb els líders de la ultradreta arreu del món; Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a l’Argentina, Marine Le Pen a França o Giorgia Meloni a Itàlia, per nomenar-ne alguns. També han mostrat el seu suport al primer ministre d’Israel Binyamín Netanyahu en el genocidi que pateix Gaza, malgrat moltes institucions, incloses l’ONU, ja han alertat de l’alt nivell de violència que es viu a la Franja, i el paper que està jugant Israel com a botxí d’una comunitat sencera.
L’enquesta també pregunta el grau d’aprovació dels diferents líders polítics catalans; la qual cosa suspèn amb un 41% la gestió de la Generalitat per part de Salvador Illa, i el gran castigat és Carles Puigdemont, amb un 70% dels enquestats assenyalant que no està fent bé la seva tasca de líder polític. Per altra banda, en el cas de Sílvia Orriols, és la política que més simpatia desperta entre votants de PP i Vox. Una de cada tres persones enquestades aprova la tasca que fa la política de Ripoll. Unes xifres molt semblants a les que donen al seu propi líder de Vox, Ignacio Garriga.
Alhora, davant de temes que ara mateix resulten crucials pel desenvolupament de la societat del s. XXI com la immigració, moltes vegades s’ha titllat a l’esquerra de no estar a l’altura per combatre els discursos d’odi envers les persones migrades, fent com si no existís el debat, la qual cosa dona cua llarga als discursos populistes emprats per l’extrema dreta.
Davant d’aquest escenari, aquesta setmana et preguntem:
