Jaume Singla

No sé vosaltres, però jo des de fa mesos, cada vegada que poso cinquanta euros de combustible al dipòsit del cotxe, tinc la desagradable sensació que una part dels diners van a parar a la butxaca de la família Borbó, en forma de comissió per venda de cru. Primer va…

L’any 1978 vaig votar SÍ a la Constitución Española. Ho vaig fer perquè no hi havia alternativa. O votàvem la Constitució o continuàvem amb les lleis militars vigents en aquell moment, que contenien -entre altres coses- la pena de mort que s’aplicava de manera molt arbitrària. Ara evidentment no la…

L’estructura de l’estat espanyol, està dissenyada per reprimir als ciutadans (súbdits dels Borbons) en tots els aspectes: benestar social, igualtat de drets, justícia.... i per beneficiar als rics. Només per exposar alguns exemples: quan el govern central decreta un sostre de dèficit a les comunidades autónomas en realitat està retallant…

Diumenge llegia a La Vanguardia, les declaracions de José Luis Rodríguez Zapatero parlant de Catalunya, on l’única cosa destacable que deia és que: “Cal tornar al punt de partida. Cal tornar a l’Estatut del 2006 i convidar a la reflexió al Partit Popular i als que no eren independentistes i…

Encara que no siguis vell, si llegeixes diaris o escoltes noticiaris, en un moment o altre del dia, diràs allò tan típic de les persones grans de: el món està ben girat! I no és pas que et falti raó, però són les raons que hàbilment ens inculquen des del…

Em perdonareu que utilitzi uns mots en castellà per definir el que considero l’enèsima jugada de l’Estat Espanyol en contra dels ciutadans; de la majoria de ciutadans que, quin remei, paguem impostos però no tenim els serveis que ens correspondrien pel dineral que ens toca pagar. El govern en funcions…

Un professor em va definir crisi com: arribar tard a un procés de canvi! No tinc cap dubte que la crisi territorial d’Espanya, que ha derivat en crisi institucional, està provocada en part perquè l’Estat no ha sabut arribar a temps al procés de canvi que es va engegar a…

Acabo de llegir el llibre La cara oculta de Franco de l‘historiador Àngel Viñas. És un llibre erudit, ple de dades, que entre altres coses descobreix un episodi poc divulgat de la biografia del dictador. Es tracta de la “Operació café” mitjançant la qual Franco va vendre una donació solidària…

He passat uns dies a Londres i a les poques hores d’arribar, em vaig adonar que els anglesos estan molt orgullosos del seu exèrcit. Tant que es concentren per milers a veure el canvi de guàrdia al Palau de Bukingham. El dia que jo hi era, queia una fina i…

Els catalans ens hem equivocat molt sovint amb les nostres reivindicacions polítiques davant l’administració. Ens hem equivocat tant pel que fa als drets nacionals de Catalunya, com també pel que es refereix als nostres drets ciutadans. Aquest segon aspecte inclou les obligacions de l’administració local, comarcal i nacional, respecte del…

És sorprenent que el partit més corrupte d’Espanya sigui el més legalista.... sempre que la llei s’apliqui als altres. El govern del PP, en lloc de fer política, que és el que han de fer els polítics, no deixa de portar les propostes independentistes als tribunals. De tal manera que…

Si d‘una cosa podem estar segurs, és que el desafecte dels ciutadans respecte dels polítics, està plenament justificat. Quan acabem de passar pel llarg proces de nomenament de president de la Generalitat, els grups de l’oposició han considerat adient que el candidat que va obtenir més del 40% dels vots…

L’estat democràtic necessita que la desigualtat es mantingui dins d’uns límits. Si les desigualtats i la pobresa són grans, la democràcia es trenca per la desaparició de la classe mitjana que es la que dona cos i solidesa a una societat. En la situació actual on la classe mitjana ha…

Li he manllevat el títol a l’enyorat Josep Miserachs Nadal perquè quan els polítics ens fallen, els catalans sempre podem trobar aixopluc en la cultura. Escric aquesta columna escoltant Raimon, just el dia que el cantant de Xàtiva compleix 75 anys, tot reflexionant que en els moments més tristos de…

Passejant pels carrers d’Igualada -o de Vilanova, Montbui, Òdena o altres poblacions de l’Anoia- hom s’adona de l’estat de decadència en què es troben molts dels equipaments de la ciutat. En alguns casos, especialment les voreres, revesteixen fins i tot perillositat per als transeünts. Les papereres no sempre es buiden…