16 C
Igualada
Dimecres, octubre 28, 2020

Tal faràs…

Jaume Singla

 

El coronavirus ha posat al descobert totes les misèries del sistema polític, comunicatiu i especialment el sanitari d’Espanya. L’Estat ha rebentat per les costures deixant de manifest l’escassa capacitat dels sistemes d’emergència i sanitat, però sobretot l’escassa capacitat dels gestors institucionals.

Seguir l’evolució de la pandèmia dia a dia, em dona la impressió que em trobo davant d’un dels quadres del Bosco, “El jardí de les delícies”. Un quadre d’hospitals col·lapsats, rodes de premsa amb més militars que metges, ministres que tenen explicacions contradictòries al que està passant, promeses incomplertes de distribució de material sanitari… tot plegat és un desori.

El govern espanyol promet ajudes econòmiques i fiscals, però cobra immediatament la quota dels autònoms i, la lectura de la lletra petita de les “medidas de choque”, converteix l’esperança en frau.

Al costat de tanta misèria trobem l’exemple magnífic i heroic d’un personal assistencial que, com porta fent des de l’inici de les retallades –criminals retallades- en Sanitat, supleix amb el seu esforç personal, les mancances materials. Em sumo, naturalment a l’aplaudiment diari que, des de balcons i finestres, els fem cada nit. La distància entre els sanitaris i els gestors del sistema és abismal.

Però si el quadre del sistema sanitari espanyol és lamentable, el que s’ha fet amb les residències d’avis és literalment un crim. Les nostres persones grans no es mereixen el final que entre uns i altres els estem donant. La generació que avui viu en residències és, segurament la que més ha treballat perquè assolíssim un nivell de benestar que, fins ara, crèiem sòlid i segur, però que ha resultat ser, per a milers d’avis, una autèntica trampa mortal.

I mentre els nostres avis, després de treballar –i cotitzar- tota la vida, moren en soledat, no som capaços de rebel·lar-nos ni contra les retallades ni contra el robatori sistemàtic de molts gestors polítics ni, i això és el pitjor, tenim el coratge d’exigir que paguin pels seus delictes els grans lladres de l’Estat i també de Catalunya.

Deia la setmana passada, que tots els diners que s’han enviat a Suïssa, són respiradors que ens falten, però ara penso que mentre que de respiradors o altres equipaments en podem comprar i pal·liar el dèficit, les gairebé quatre-centes persones grans que han mort a Catalunya, ja mai més les recuperarem. I no s’ho mereixien. Ni s’ho mereixen els que encara són vius.

No ho sé vosaltres, però jo em sento profundament trist i avergonyit per l’omissió de socors que hem comès tots plegats.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Avui dimecres, IV Fòrum Empresarial de l’Anoia de la UEA

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) celebra avui, dimecres dia 28 d’octubre, el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat posposat per la...

El claustre de l’Institut Badia i Margarit es queixa de les condicions del nou edifici

El curs escolar iniciat el passat 14 de setembre és segurament un dels més atípics que hem viscut mai. La situació de pandèmia global...

El ple aprova una moció per no cobrar la taxa de terrasses a restaurants

El cap de l’oposició i portaveu del grup republicà, Enric Conill, ha defensat aquest dimarts al ple municipal d’Igualada la necessitat d’ajudar al sector...

Capellades rep un estudi sobre l’impacte dels camps electromagnètics

L’Ajuntament de Capellades va encarregar a la Diputació de Barcelona un estudi sobre les radiacions que podria emetre l’antena de telefonia situada al carrer...

Vilanova ofereix un emotiu homenatge a la comunitat educativa

L’Ajuntament de Vilanova del Camí va oferir divendres passat un homenatge a la Comunitat Educativa. L’acte, emmarcat en la quarta edició de la Festa...
Compartir