Ens enreden

149

jaume singlaEncara que no siguis vell, si llegeixes diaris o escoltes noticiaris, en un moment o altre del dia, diràs allò tan típic de les persones grans de: el món està ben girat! I no és pas que et falti raó, però són les raons que hàbilment ens inculquen des del poder, sense que ens en vulguem adonar.

Dimarts, per exemple, ens despertàvem amb les massacres a Brussel·les, atribuïdes a Daesh o Estat Islàmic. A partir de les informacions sobre atacs terroristes s‘incrementa el racisme envers els musulmans, els negres i, en general els refugiats del Tercer Món. Un racisme que no ha començat avui, sinó que és tan antic com la mateixa civilització. Els aparells dels estats democràtics, durant anys varen combatre el racisme i manifestaven públicament la decisió de fer possible la llibertat de les persones, sense distincions de sexe, religió o idees polítiques, plasmant-ho en lleis i constitucions. Però això ja fa anys que es va quedar enrere. Avui cap estat predica la igualtat sinó la supremacia d‘una elit dominant, ja sigui a Wall Street, la City, la Casa Blanca o el Kremlin. Sempre és la supremacia del més fort, del més savi i absolutament sempre és dels “nostres”.

Ens fan creure que és més important la competitivitat que la solidaritat. La competitivitat es basa en salaris baixos i absència de drets. La solidaritat, segons el poder, és llençar els recursos per atendre aquells que mai seran competitius perquè són ganduls, són antics o negres…. Ens han fet creure que la lluita és entre la dreta i l‘esquerra, entre blancs i negres, entre cristians i musulmans…. quan en realitat la diferència està entre rics i pobres. El poder aboca ingents recursos legals i econòmics als grups que imposen la supremacia d‘un grup intolerant que tot i ser minoritari, condiciona les lleis dels estats.

Estem veient com a França o Alemanya els grups d‘extrema dreta creixen electoralment. Tant que condicionen les decisions institucionals de la Unió Europea. Es veu a les mesures contra els refugiats confinats entre Grècia i Turquia.

Hauríem de començar a entendre que la lluita és de classes, no de races. Estic més aprop del paquistanès que obre la botiga vint hores al dia, que de l’especulador que encareix preus i rebaixa sous i drets. Qui fa els desnonaments no és el refugiat que demana caritat a la porta de l‘església, sinó el banquer que ha especulat amb els preus de les hipoteques.

L‘Estat ens enreda perquè la minoria -els rics- ens dominin a la majoria…. i seguir-ne dient: democràcia. Au va!

JAUME SINGLA, periodista