Acabo de llegir el llibre La cara oculta de Franco de l‘historiador Àngel Viñas. És un llibre erudit, ple de dades, que entre altres coses descobreix un episodi poc divulgat de la biografia del dictador. Es tracta de la “Operació café” mitjançant la qual Franco va vendre una donació solidària de 5.000 tones de cafè, i va quedar-se els diners.
La donació venia del Brasil, i una part de Guinea Equatorial -aleshores “província espanyola”- de l‘any 1940 i tenia per objecte ajudar als ciutadans espanyols que sortien dels horrors i les misèries de la guerra civil. La documentació que aporta el llibre demostra amb documents com tot el producte de la venda de cafè es va ingressar en comptes corrents “A disposición de su Excelencia Don Francisco Franco Bahamonde”.
Un Franco, no ho oblidem, que era SEJE (Su Excelencia Jefe del Estado) i tenia a la seva mà, absolutament tots els poders de l‘Estat. Sense atendre a la situació de gana que es passava a l‘Espanya de l‘any 1940, es va apropiar del cafè solidari quedant-se tots els diners de la venda.
L‘esmentat historiador també dóna a conèixer una altra dada reveladora del caràcter usurer del militar. Si el 1936 el general Franco no disposava de fortuna personal coneguda, tres anys després, el 1939, se li atribuïa una fortuna personal -insisteixo en personal- de més de 400 milions de pessetes de l‘època. És a dir que a Franco no solament li va sortir bé la guerra en termes militars, sinó que també li va sortir molt bé patrimonialment.
Per què trec aquest tema quaranta anys després de la mort de Franco? Ho trec perquè són dades reveladores del caràcter corrupte del sistema polític espanyol. El franquisme no es va acabar amb la Transició, només es va adaptar parcialment als nous temps. Els hereus del franquisme utilitzen tots els mecanismes de l‘Estat per enriquir-se. I de la mateixa manera que la dictadura va crear l‘INI per recol·locar els exministres, ara s‘utilitzen les empreses de l‘Ibex 35 per a fer el mateix.
Com tampoc dubten a titllar de corruptes als que denuncien la corrupció o de terroristes a qui ha treballat per acabar amb la violència. Franco va afusellar milers de republicans “por auxilio a la rebelión” quan qui s‘havia rebel·lat contra el govern legítim era ell i els seus generals. La corrupció a Espanya ve de lluny i si seguim amb el mateix Estat, anirà encara més lluny.
