Jaume Singla
El COVID-19 ha caigut com una maledicció bíblica a la Conca d’Òdena. Ahir diumenge ja hi eren 62 les persones que han mort pel coronavirus i són centenars els afectats que –en la soledat de l’habitació de l’hospital- lluiten per superar la malaltia.
Els ciutadans estem confinats a casa per mirar de no escampar encara més aquest virus letal. Ara mateix, quedar-nos a casa és l’única cosa positiva que podem fer per frenar l’avanç del coronavirus. Només frenant el nombre d’infectats, el sistema sanitari català podrà resistir el tsunami de malalts que els ha caigut al damunt.
Aquesta crisi sanitària ha posat al descobert que la política de retallades en sanitat, dutes a terme tant pels governs de Madrid, com també pels de Barcelona, ha resultat una sentència de mort per a moltes persones –especialment les més grans- que s’han trobat amb un sistema de salut amb mancances materials.
És evident que no es poden tenir sistemes sanitaris que contemplin totes les situacions, ja que es requeriria una sobredimensió econòmicament insostenible, però que no hi hagi prou respiradors –una màquina ben simple- per a tothom qui els necessita és un escàndol de proporcions bíbliques.
La tragèdia del coronavirus coincideix amb l’escàndol de la Corona i la Corinna, que és només la cirereta d’un pastís que fa més de quaranta anys que dura.
Quan es comprova fefaentment que qui ha estat Cap d’Estat s’ha fet multimilionari sense que hagi contribuït amb un sol euro a Hacienda i que tingui una fortuna xifrada en centenars de milions d’euros a Suïssa (i altres paradisos fiscals), quan a la sanitat espanyola li manquen recursos per tenir més respiradors quan es necessiten, demostra que l’Estat espanyol està podrit des de l’arrel.
Quan això passa, hem d’analitzar els per què de tanta corrupció i posar-hi remei. No podem seguir tolerant escàndols ni del 3%, ni de rescats bancaris, ni d’aeroports sense avions, ni de saqueig generalitzat de les arques públiques, ni comissions per venda d’armes. Qui foti la mà al calaix, sigui el Rei, el president, l’alcalde o el secretari general del partit o del sindicat, ha de ser públicament repudiat i obligat a retornar fins al darrer euro robat.
Cada euro que la corrupció envia a Suïssa, són respiradors que no tenim quan es necessiten. La pandèmia del coronavirus ens ha demostrat que la corrupció mata.
O acabem amb els corruptes, o els corruptes acabaran amb molts de nosaltres.
