16 C
Igualada
Dimecres, octubre 28, 2020

Ni oblit ni perdó

Jaume Singla

 

Manllevo als sectors més radicals de l’independentisme, la frase que encapçala aquest escrit. Ho faig des de la consciència que fins ara no he estat tan radical com molts joves, però que a partir de la tragèdia del coronavirus, el nostre pensament ha de canviar com un mitjó.

El coronavirus ha estat, per a molts catalans, el punt i final a una vida a la qual quedava encara moltes coses per viure, molta experiència per aportar i sobretot tenien dret a viure amb tranquil·litat el que els quedés de vida. La pitjor part l’han patit les persones grans que vivien en alguna de les residències geriàtriques, que s’han vist desbordades per un problema sanitari que cap autoritat –ni nacional ni estatal- ha sabut donar resposta. I malgrat això, a poc a poc el personal assistencial ha anat trobant remeis a base d’esforç, sacrifici i no pas poques infeccions per manca de material de protecció.

Quan finalment aconseguim superar el coronavirus, ens quedarà encara un altre virus coronat que literalment ens està xuclant la sang. Si el 3 d’octubre del 2017 el fill del lladre ens condemnava als catalans a la violència estatal, en el seu recent discurs en plena pandèmia, deixava a la seva sort al conjunt del poble espanyol.

Mentrestant, a Las Cortes, PP, Vox, Ciudadanos i PSOE vetaven per tres vegades una comissió parlamentària per a investigar els “negocios” del putero mataelefants. Uns negocis que indiquen que l’excap d’estat té una fortuna de milers de milions d’euros en paradisos fiscals, pels quals no ha pagat ni un euro en impostos.

Que tot això hagi passat mentre la sanitat ha estat a punt de col·lapsar per manca de pressupost, clama al cel. Per això –i per les retallades prèvies en sanitat que tots els partits de govern han fet- crec que hem de superar els partits polítics i començar a enderrocar un estat que no es preocupa de la vida dels ciutadans, ans al contrari. Posen per davant “el buen nombre” del Rey i dels seus ministres, a la salut dels ciutadans.

On s’ha vist que un militar carregat de medalles -on dimonis les haurà guanyat?- ens tracti com a cretins i digui que gràcies a haver recuperat 30 quilos de “naranjas y limones” estem més a prop de vèncer la pandèmia?

Quan amb no poques vides sacrificades puguem vèncer el coronavirus, ens hauríem de posar radical i seriosament a la lluita contra el virus coronat, tota la seva paràsita família i contra els partits –d’aquí i d’allà- que li donen suport, perquè si no acabem amb el virus coronat, quan vingui una altra pandèmia, si ens agafa sent encara “una región espanyola” ni com a poble ni com a persones, sobreviurem.
Ni oblit, ni perdó…. ni rendició. Ens hi va la vida.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

El claustre de l’Institut Badia i Margarit es queixa de les condicions del nou edifici

El curs escolar iniciat el passat 14 de setembre és segurament un dels més atípics que hem viscut mai. La situació de pandèmia global...

El ple aprova una moció per no cobrar la taxa de terrasses a restaurants

El cap de l’oposició i portaveu del grup republicà, Enric Conill, ha defensat aquest dimarts al ple municipal d’Igualada la necessitat d’ajudar al sector...

Capellades rep un estudi sobre l’impacte dels camps electromagnètics

L’Ajuntament de Capellades va encarregar a la Diputació de Barcelona un estudi sobre les radiacions que podria emetre l’antena de telefonia situada al carrer...

Vilanova ofereix un emotiu homenatge a la comunitat educativa

L’Ajuntament de Vilanova del Camí va oferir divendres passat un homenatge a la Comunitat Educativa. L’acte, emmarcat en la quarta edició de la Festa...

Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de l’Anoia, història d’una llarga amistat

L’Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí de l'Anoia (ACAPS ANOIA) ha estat lligada amb projectes als campaments de refugiats sahrauís d’Algèria des de la...
Compartir