Jaume Singla
Manllevo als sectors més radicals de l’independentisme, la frase que encapçala aquest escrit. Ho faig des de la consciència que fins ara no he estat tan radical com molts joves, però que a partir de la tragèdia del coronavirus, el nostre pensament ha de canviar com un mitjó.
El coronavirus ha estat, per a molts catalans, el punt i final a una vida a la qual quedava encara moltes coses per viure, molta experiència per aportar i sobretot tenien dret a viure amb tranquil·litat el que els quedés de vida. La pitjor part l’han patit les persones grans que vivien en alguna de les residències geriàtriques, que s’han vist desbordades per un problema sanitari que cap autoritat –ni nacional ni estatal- ha sabut donar resposta. I malgrat això, a poc a poc el personal assistencial ha anat trobant remeis a base d’esforç, sacrifici i no pas poques infeccions per manca de material de protecció.
Quan finalment aconseguim superar el coronavirus, ens quedarà encara un altre virus coronat que literalment ens està xuclant la sang. Si el 3 d’octubre del 2017 el fill del lladre ens condemnava als catalans a la violència estatal, en el seu recent discurs en plena pandèmia, deixava a la seva sort al conjunt del poble espanyol.
Mentrestant, a Las Cortes, PP, Vox, Ciudadanos i PSOE vetaven per tres vegades una comissió parlamentària per a investigar els “negocios” del putero mataelefants. Uns negocis que indiquen que l’excap d’estat té una fortuna de milers de milions d’euros en paradisos fiscals, pels quals no ha pagat ni un euro en impostos.
Que tot això hagi passat mentre la sanitat ha estat a punt de col·lapsar per manca de pressupost, clama al cel. Per això –i per les retallades prèvies en sanitat que tots els partits de govern han fet- crec que hem de superar els partits polítics i començar a enderrocar un estat que no es preocupa de la vida dels ciutadans, ans al contrari. Posen per davant “el buen nombre” del Rey i dels seus ministres, a la salut dels ciutadans.
On s’ha vist que un militar carregat de medalles -on dimonis les haurà guanyat?- ens tracti com a cretins i digui que gràcies a haver recuperat 30 quilos de “naranjas y limones” estem més a prop de vèncer la pandèmia?
Quan amb no poques vides sacrificades puguem vèncer el coronavirus, ens hauríem de posar radical i seriosament a la lluita contra el virus coronat, tota la seva paràsita família i contra els partits –d’aquí i d’allà- que li donen suport, perquè si no acabem amb el virus coronat, quan vingui una altra pandèmia, si ens agafa sent encara “una región espanyola” ni com a poble ni com a persones, sobreviurem.
Ni oblit, ni perdó…. ni rendició. Ens hi va la vida.
