Jordi Puiggròs

Recordo aquells anys quan, la nit de Reis, especialment les de més fred, havies de fer mans i mànigues per evitar caure a la temptació de prendre massa copes de cava. En aquestes que portaves ja cinc o sis cases repartint joguines, i, cap al final, amb allò de no…

Aquesta setmana, tot just a les portes de l’esperada arribada dels Reis, els comerços s’omplen a cabassos i és dels dies que la campanya de les festes de Nadal té millor recapte entre els qui es dediquen a vendre. Ens agrada anar a última hora, és quasi com un esport…

Fa alguns dies, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, explicava als periodistes en relació al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Igualada, vigent des de 1986, que no es plantejava renovar-lo sencer. Vaja, que ens n’anéssim oblidant, perquè, va dir, “això dels Poum ja forma part del passat, ja no es parla d’això.…

El clima preelectoral ha portat al nostre país una bogeria inèdita en temps de democrà- cia. Els lícits anhels d’independència d’una notòria part de la població catalana, palpables almenys des de fa set anys com a resposta a una desídia, també clarament definida, per part del govern espanyol respecte els…

Això de l’Infinit ens està costant un ull de la cara. El complex de gimnàs i piscines que va inaugurar-se en l’època del govern d’esquerres a Igualada va resultar un extraordinari pas endavant pel que fa als equipaments esportius de la ciutat, però poc se sabia en aquell moment de…

Per segona setmana consecutiva, el “govern” de la Generalitat saluda l’Anoia amb una bona notícia. Després de l’anunci sobre l’inici de la retirada de la concessió a Monbus -calia fer-ho a les portes d’una campanya electoral?- ara hem sabut que el departament de Territori, encara a menys dies de l’inici…

Em diuen que Ciutadans, el partit de Ribera i Arrimadas, ja està formant-se a l’Anoia. Després d’un primer intent no reeixit a les passades eleccions municipals, sembla que ara, arran de les recents manifestacions per la unitat d’Espanya que es van produir a la capital de la comarca, el partit…

Les estratègies en les polítiques industrials travessen un període complicat. Estem en moments de canvis profunds, ràpids, a vegades tant que no som capaços, ningú, d’entendre què ens passa al voltant. Ens hem deixat captivar per vents poderosos que ens empenyen cap a indrets on no sabem o no podem…

La política no n’entén massa, de petons i abraçades. Tampoc el món empresarial. Darrere de les imatges de tendresa i suposada entesa que es van veure fa només uns mesos entre David Fernández i Artur Mas, alguna cosa devia haver-hi que, ara quan més farien falta, brillen per la seva…

Ahir es va commemorar el 75 aniversari de l’afusellament del president Companys. Aquests dies hem pogut veure un extraordinari documental a TV3, El viatge d’en Companys, que ens ha permès conèixer una mica més aquesta figura política de gran estima per a tots els catalans. Amb tot, més enllà de…

El cas de l’Infinit que ha destapat ara el govern municipal d’Igualada no ha fet més que posar sobre paper el que ja es temia des de fa temps. Està clar que ens trobem davant d’una instal.lació que, mal gestionada o no, és una pèrdua constant de diners per trobar-se…

Deu dies abans del trist desenllaç, vaig portar un exemplar de La Veu de l’Anoia al Josep, amb tots els resultats de les eleccions municipals. Sabia que li agradaria donar-li un cop d’ull. No vaig tenir gaire temps de parlar-hi, però, en acomiadar-se, va tenir temps per emplaçar-nos més endavant…

És curiós que, quan s’encaren qualsevol tipus d’eleccions, els polítics no volen ni sentir a parlar de les majories absolutes. Sovint diuen que és el més proper, dins dels límits de la democràcia, al poder absolutista de fer i desfer quan a un li ve en gana. Però quan guanyen…

Recentment, els alcaldes de la Conca d’Òdena s’han posat d’acord en crear una “oficina” que ha de servir per posar en comú els objectius socioeconòmics dels ajuntaments en matèria de sòl industrial disponible. Vaja, que han contractat un gerent que haurà d’encarregar-se de fer d’agent comercial i “vendre” aquest territori…

Igualada farà, d’aquí pocs anys, un segle que va decidir eixamplar-se. Ras i curt, va comprar, sense preguntar-ho ni molt menys negociar el preu, 600 hectàrees a Òdena. El seu terme esquifit necessitava respirar, obrir-se, tenir aire fresc amb el que eixamplar els seus pulmons, ennegrits pel pas dels anys…