La realitat de la pobresa energètica a Igualada protagonitza el Dimarts de Diàlegs

18

Amb el títol “Es pot acabar amb la pobresa energètica?” l’espai de debat i reflexió d’Igualada DdD (Dimarts de Diàlegs) ha posat sobre de la taula, a l’Ateneu Igualadí, la realitat que viuen moltes famílies del país i la ciutat davant la impossibilitat de poder pagar els subministraments bàsics de l’aigua, la llum i el gas. Les xifres de famílies afectades, els treballs que fa l’administració, les entitats socials i les companyies davant de casos on hi ha el risc de tallar el subministrament i també els models energètics alternatius lluny de les grans companyies van ser els tres temes que van centrar la sessió.

La introducció de l’acte va anar a càrrec de la portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica de Catalunya, Maria Campuzano, que va desgranar quina és la realitat del país sobre aquest tema i quines lluites han engegat des del moviment social que ella representa per revertir-la. Va assegurar que el 10% de la població de Catalunya pateix pobresa energètica. Campuzano entén que hi ha un problema de model de gestió del serveis bàsics i va posar d’exemple que més del 50% de la factura de la llum que paguen les famílies no té a veure amb el que es consumeix d’electricitat, sinó que s’estan pagant altres conceptes. Aposta per models públics i comunitaris de gestió dels subministraments. A més, considera pervers el sistema actual pels grans beneficis que cada any tenen les companyeis subministradores, mentre hi ha gent a qui se li talla la llum, l’aigua o el gas. Amb la nova llei 24/2015 aquests talls no poden produir-se i se n’han aturat més de 39.000, tot i que considera que qui hauria d’assumir els costos són les companyies i no l’administració. I també assegura que no sempre es compleix la llei perquè els primers que no són transparents en donar dades de talls són les mateixes companyies.

Pel que fa a Igualada, es va posar sobre de la taula que un 13% de la població de la ciutat ha estat atesa per temes de pobresa energètica, una xifra superior a la mitjana catalana. Això vol dir 5.000 igualadins han anat a serveis socials perquè no podien pagar l’aigua, la llum o el gas. Pel que fa a la companyia d’aigua, té un fons de solidaritat amb el qual l’empresa assumeix els rebuts que les famílies tipificades per serveis socials que no poden pagar el servei. En el cas de l’aigua són unes 60 famílies les que reben ajudes, en aquests moments. En el cas de la llum i el gas es va dir que era més complicat fer la gestió i que és l’ajuntament i no les companyies qui se’n fan càrrec. També es va destacar que, tot i el nom de pobresa energètica, no es pot tipificar com un tipus de pobresa, ja que hi ha una pobresa general en moltes famílies i no poder pagar els subministraments bàsics no deixa de ser una conseqüència més de la situació de vulnerabilitat en la que viuen.

En quant a altres models energètics, es va apuntar que cal caminar cap a models que desfacin els grans oligopolis que existeixen. En l’àmbit de l’electricitat es va parlar de autogenerar l’energia que es consumeix com una opció. Es calcula que a Igualada es podria arribar a generar un 305 de l’energia que es consumeix a la ciutat. Pel que fa a l’aigua, com a alternativa es va defensar una gestió pública del servei perquè el 100% dels beneficis reverteixin a la ciutat i no en mans privades. També es va denunciar la pujada del preu de l’aigua que hi ha hagut per sobre de l’IPC els darrers anys.

De cara a properes accions, durant la sessió de DdD es va anunciar que Igualada vol crear la Taula per la Pobresa Energètica amb agents locals per fer front a la situació. També es va apuntar que caldria fer un mapa de quina és la situció real de la ciutat al respecte, ja que ara només es tenen dades d’aquelles famílies que acudeixen als Serveis Socials però no se sap si són totes les que pateixen pobresa energètica. Per tant, les dades actuals no se sap del cert si recullen la realitat que hi ha o si la problemàtica és més gran. Es va demanar fer una enquesta de condicions de vida per saber les xifres reals i evitar la vergonya que moltes famílies tenen d’acudir als Serveis Socials o d’exposar la seva problemàtica a les companyies subministradores.

Aquesta ha estat la sessió número 29 de Dimarts de Diàlegs. Tot l’equip de DdD vol agrair al públic les seves intervencions i en les properes setmanes s’anunciarà el tema del proper DdD que es prepara per el tercer o quart dimarts d’aquest mes de març. De cada sessió se n’edita un vídeo de resum que es pot veure a la pàgina web dimartsdedialegs.cat.