Ara, en un moment en què el professorat dels diferents centres educatius està assistint als pertinents actes de tancament d’un curs escolar que s’ha vist truncat pels efectes de la pandèmia i està assistint a les respectives reunions per a regular el nou calendari 2020-2021, pot ser oportú retre un tribut a la tasca del professorat, en aquestes dates de tancament definitiu fins a setembre. En aquest sentit, la lectura d’una gran obra, “El mestre”, de Màrius Mollà Roca, apunta a ser tot una invitació a immortalitzar l’exercici d’aquesta notable professió; és a dir, es tracta d’una novel·la realment congruent sobre el repte d’ensenyar i, molt especialment, sobre la satisfacció de sentir-se mestre. Un penetrant apropament a una professió tantes vegades poc reconeguda; un sentit homenatge a aquesta figura, la del mestre, a través d’un testimonial record a l’insigne mestratge de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909).
La novel·la, escrita per l’autor igualadí Màrius Molla Roca, de fet et proposa de submergir-te en els convulsos episodis polítics i socials de principis del segle XX, a partir de la història d’un home que, després de tornar de França, s’instal·la en una comunitat de llenyataires del Montseny; i, en qüestió de dies, resol de posar en pràctica els que havien de ser els principis de l’Escola Moderna. En el transcurs de l’obra, l’acció s’alternarà, en continus flashbacks, amb els inicis d’aquesta Institució educativa, a la ciutat de Barcelona.
En paraules de Mollà: “No és tracta d’una obra biogràfica, sinó de presentar com va néixer la laïcitat a l’univers educatiu, en una època en què les escoles no eren mereixedores de gaires bons qualificatius. El relat vol mostrar Ferrer i Guàrdia, no com a un personatge visionari, sinó com a algú amb una gran visió de futur; un pioner de l’educació summament pragmàtic i més lliurepensador que anarquista. I, el cert és que moltes de les idees del seu mestratge han passat a formar part de la pràctica habitual de la majoria dels centres escolars dels nostres dies. Si més no, al costat de la coeducació que ha estat tot un èxit des de la seva implantació, no ho ha estat tant la mescla d’alumnes de diferents estadis socials i econòmics. A cent anys vista de l’obra de Ferrer i Guàrdia, més enllà d’extirpar la religiositat del sistema educatiu, moltes vegades els fracassos del món escolar són més vitals i/o professionals –o de manca de vocació- que no de possibles dèficits de l’alumnat; el cas és que no s’avança prou envers les noves i efectives propostes educatives que van emergint”.
Màrius Mollà i Roca (Igualada, 1966), és un enginyer industrial de llarg recorregut i especialista en la consultoria d’empreses, que actualment treballa a Barcelona; mentre que es defineix com a un incansable lector, una font de coneixements –els llibres- que des de ben jove l’ha portat a sentir un gran interès per aquells processos històrics susceptibles de modificar l’entorn que ens envolta. Així, d’aquesta afecció per la lectura se n’ha derivat una inqüestionable vocació per l’escriptura, un ambiciós projecte –el d’escriure- que el va empènyer a presentar les seves primeres novel·les històriques, inicialment sota el pseudònim d’Andrés Vidal, a les que li seguirien unes altres en què ja revelaria la seva vertadera identitat. En suma, des de l’any 2010, “L’herència de la terra”, “El taller dels llibres prohibits”, “El somni de la ciutat” i “El mar dels homes lliures”, són les seves obres; uns memorables relats de segell històric en què Mollà es manifesta plenament convençut dels potencials d’una bona formació educativa i en particular de la importància dels compromisos col·lectius envers la recerca d’un anhelat món millor.
