Avui en dia encara hi ha qui es pregunta per què cal que entitats com La Coll@nada o FESTHI tinguin un paper fonamental dins l’organització de la Festa Major. Per mi, la resposta és clara: perquè la societat civil és qui manté viva la cultura, impulsa la festa des del carrer, construeix comunitat i complementa allà on les institucions no arriben. I això, els fa necessaris.
Ja durant el franquisme, entitats com Òmnium Cultural i l’Orfeó Català van mantenir viva la cultura i la llavor del país. A la transició, mentre les institucions polítiques renaixien de les cendres i miraven de reflotar infraestructures i serveis, van ser les entitats i moviments de base qui es va encarregar d’aixecar el país culturalment i nacional. Avui dia, aquesta tasca desinteressada complementa les competències municipals i actua com un contrapès necessari davant d’una agenda institucional que sovint prioritza l’espectacle per sobre de la comunitat.
A les Festes Majors, l’aparició de les anomenades festes alternatives i de propostes culturals o lúdiques sorgides d’iniciatives populars no és fruit de cap planificació des d’un despatx, sinó la resposta a una necessitat detectada per algú que decideix actuar. La Coll@nada va néixer perquè institucionalment no s’oferia una oferta festiva atractiva per al jovent.
FESTHI, perquè no s’apostava per un seguici festiu format per elements patrimonials que seguís el model tradicional. Que la societat civil actuï com a complement institucional forma part de l’ADN del país des de fa dècades. Però per molt natural que sigui, hi ha una condició imprescindible perquè pugui continuar: que el poder polític no posi pals a les rodes, que ho permeti, que ho entengui, que ho acompanyi.
A Igualada és públic i notori que fa més de deu anys que les subvencions municipals no s’actualitzen; no hi ha revisió de l’IPC, i en molts casos aquestes subvencions no arriben ni a cobrir les despeses mínimes, com el lloguer d’espais públics. És molt bonic dir, des del consistori, que el teixit associatiu és fonamental. Fa de bon posar-ho en discursos i missatges a les xarxes. Però si això no es tradueix en recursos, suport i reconeixement institucional, les paraules perden tot el seu valor. I això no és només responsabilitat del govern, també hi té a veure la ciutadania. A mi em fa vergonya —i pena— llegir comentaris a les xarxes socials on es titlla les entitats de “vividors” i es reclama que “ni un euro públic” hi vagi destinat.
Perdó, però això és no entendre absolutament res. Les entitats no viuen del sistema, el complementen. Fan la feina que l’administració no fa o no vol fer. I ho fan de forma voluntària, des de la militància cívica i cultural, amb una sola intenció: construir comunitat. A Igualada, si avui tenim una programació musical mínimament estable, no és gràcies a l’Ajuntament, sinó a iniciatives com l’Estival de Jazz, l’Encambra’t o els cicles de La bastida i l’Ateneu que tenen persones que dediquen el seu temps lliure a mantenir viva l’activitat cultural de la ciutat. Això no hauria de fer nosa; al contrari, hauria de ser motiu d’orgull col·lectiu. Però perquè això sigui possible, cal entendre què representen aquestes entitats i, sobretot, cuidar-les.
Però hi ha un fre evident: el paper del poder polític. Les institucions han d’entendre què significa el teixit associatiu, deixar de veure’l com una nosa per fer-se la foto o com una amenaça al seu protagonisme, i assumir-lo com un aliat necessari i col·lectiu. Durant la Festa Major, els actes impulsats per entitats com La Coll@nada o FESTHI, que complementen els institucionals, no haurien de ser vists com simples alternatives que molesten, sinó com part central de la festa. I això, que sembla tan obvi, encara no s’ha entès des de la regidoria de Cultura. Que el govern eviti parlar d’entitats com La Coll@nada o FESTHI a la presentació de la Festa Major i a les notes de premsa als mitjans de comunicació no és fútil. Ignorar-los no els fa menys imprescindibles. Només fa més evident la incomoditat.
Bona Festa Major i visca els actes organitzats per la societat civil.
