La consultoria igualadina Evvo Retail ha elaborat aquest any 2020 el seu primer Estudi sobre acumulació d’aliments als punts de venda. Una anàlisi realitzada en clau local que permet extrapolar les dades a altres àmbits i extreure’n conclusions que conviden a una profunda reflexió en un moment en què prenen especial rellevància la sobreexplotació dels recursos naturals per a les grans produccions alimentàries, l’ús incontrolat de l’aigua o la desforestació de les grans reserves verdes del planeta, entre d’altres. Els desequilibris mediambientals provocats pels abusos i la manca de respecte sobre la natura i el planeta, poden tenir conseqüències semblants a la pandèmia de la Covid-19 i cal prendre consciència.
Per a fer aquesta anàlisi s’ha triat un element d’àmplia presència a les superfícies de venda, com són les caixes de cereals. Aquest és un producte sempre present en aquests espais i es pot adoptar, alhora, com un exemple extensiu a la resta d’aliments que s’acumulen als supermercats.
I el municipi d’estudi triat ha estat una ciutat mitjana, Igualada, amb una població propera als 40.000 habitants i una superfície total de venda que s’acosta als 19.000 m2, repartits en una trentena d’establiments classificats dins l’anomenat “Sector quotidià en règim d’autoservei” (dades de l’any 2018).
6 tones de cereals sempre disponibles per 40.000 habitants
Al llarg dels mesos de desembre de 2019 i gener de 2020, Evvo Retail va fer el recompte de tots els cereals envasats emmagatzemats als supermercats d’Igualada.
La conclusió és que, de manera permanent, els establiments d’aquesta capital de comarca tenen disponibles un total de 15.105 caixes de cereals, sense tenir en compte els cereals envasats únicament en bossa ni tampoc els formats petits.
Això, tenint en compte un pes mitjà aproximat de 400g per cada envàs, suposa més de 6 tones de cereals sempre a la venda en un municipi de les característiques esmentades. Totes aquestes caixes, posades en línia, equivaldrien a 13 vegades l’alçada de la Torre Eiffel de Paris, a 11 cops l’alçada de l’Empire State Building de Nova York o a 5 vegades el Burj Khalifa de Dubai.
Extrapolant les dades a tot l’àmbit català, si es té en compte que hi ha prop de 3.800 supermercats, hipermercats i botigues d’autoservei (dades de l’any 2017), això suposaria que a tot Catalunya hi ha permanentment en estoc 2.025.535 caixes de cereals, amb un pes total de 810 Tm.
Si, en canvi, es fa l’extrapolació en funció del número d’habitants, les dades es disparen encara més. Si per 39.967 habitants (dades de l’any 2018) hi ha 15.105 caixes en estoc, per 7.489.000 d’habitants (dades del mateix any) es pot calcular un total de 2.830.000 caixes i un pes total aproximat de 1.300 Tm.
Reflexions i alternatives
Aquest estudi, fet amb un sol producte i en una única població, permet, però, fer reflexions d’un abast molt més gran. Quin és l’estoc total de producte envasat i permanentment disponible en aquests establiments com, per exemple, sucs i refrescs, brioxeria, làctics, conserves, begudes alcohòliques, cosmètica o productes de neteja?
Aquesta sobreoferta, que s’incrementaria si es contemplés també el gènere que hi ha als magatzems i a les centrals de distribució, implica inevitablement una sobreexplotació dels recursos naturals i una important generació de residus –alguns reciclables, d’altres no– en els diferents processos de producció, envasat, transport, venda i postvenda. Recuperant el cas d’estudi, les caixes de cereals, cada producte implica una embolcall de cartró imprès reciclable i una bossa interior no reciclable, fet que causa una destacada generació de residus.
A més, aquest abundant estoc és de difícil assimilació per part de la població abans de la seva data de caducitat, de manera que es contribueix al malbaratament alimentari. És, doncs, necessària tanta acumulació d’aliments als punts de venda? És sostenible la quantitat de producte que acumulem als països del primer món en relació a les necessitats alimentàries dels països subdesenvolupats?
Un futur model més sostenible i adaptable
De la mateixa manera que ha succeït en les darreres dècades en altres productes i sectors, com la música o el cinema, també s’intueixen canvis de mentalitat i hàbits en els consumidors i, en conseqüència, això ha de portar cap a un canvi en la manera en què els supermercats venen els productes.
Pep Valls, responsable d’Evvo Retail, aventura que “així com altres models de retail que abans funcionaven com magatzems han sabut evolucionar, els supermercats també ho faran, de fet ja es comencen a percebre iniciatives i gestos, tímids però prometedors”. En aquest sentit, assegura que “aspectes com la creixent sensibilitat de la població amb la sostenibilitat, la consciència social i la responsabilitat col·lectiva o l’entrada de les noves tecnologies en tots els aspectes de la nostra vida, portaran molt probablement cap a un nou model”.
Valls afirma que “no resulta difícil imaginar que, en pocs anys, es podran fer compres personalitzades sense haver de tenir un excés d’estoc permanent, que els punts de venda presentaran espais molt millor optimitzats si aconseguim racionalitzar la volumetria i la forma dels actuals embalatges o que la compra on-line serà una opció que guanyarà molt més terreny respecte la compra presencial”.
