Tothom fa el que cal?

Antoni Veraguas i Gené.- El passat dijous dia 22 de maig tot fent un volt pel passeig Verdaguer, davant dels Jutjats unes senyores atenien una parella d’avis, vaig preguntar què passava i em varen explicar que havien ensopegar amb una rajola que sobresurt per un cantó i per l’altre està enfonsada, just al costat del carril bici i d’un pas de vianants.
Una de les senyores va dir que ja havien avisat l’ambulància, sembla que la parella anaven de bracet i en caure un va arrossegar l’altre, el marit va poder posar les mans, però la muller es va fer bastant mal a la mà per la part de sobre fins al canell i un fort cop al genoll.
Immediatament, vaig trucar a la Policia Municipal perquè vinguessin a aixecar acta del que havia passat, no havia acabat de parlar que ja va arribar l’ambulància, al cap d’un instant es van presentar els agents de Policia que es van interessar pel que havia passat i van començar a fer el que calia, curar a la senyora, fer l’acta, i fotografies del lloc on havien ensopegat.
A la senyora la van entrar a l’ambulància per fer-li una primera cura i el marit volia entrar amb la seva muller no el van deixar, dient-li que tornés a seure al banc. Vaig veure que l’home estava molt afectat i li vaig preguntar que com es trobava, ni em va sentir, només estava pendent de la seva muller mirant fixament dins l’ambulància, tenia els ulls molt brillants, crec que li faltava poc perquè li saltessin les llàgrimes.
Em vaig emocionar i vaig marxar passeig amunt, em feia vergonya que el senyor em veiés, més endavant ens vam retrobar amb la senyora que va ajudar als avis i em va dir que l’agent li havia demanat el número de telèfon, segurament per, en cas que el matrimoni reclamés a l’Ajuntament, pugui ratificar el que ha passat.
És una llàstima que els ciutadans passin un mal tràngol per l’escassíssim manteniment d’un passeig molt utilitzat per tothom i sobretot per les persones grans i també per les que es troben amb situació de diversitat funcional.