Properament es tancarà a la Unió Europea [UE] la reforma de la Política Agrària Comuna [PAC], aplicable a partir del 2023.
La seva aplicació dependrà de l’articulació, a cadascun dels 27 estats membres, en els respectius Plans Estratègics de la PAC, de les opcions facultatives que preveurà la futura normativa. No obstant això, a hores d’ara ja sabem bona part dels seus extrems i sabem que suposarà un canvi significatiu en el model de suport a la renda.
A l’Estat espanyol, per contribuir a la convergència dels ajuts en els estats membres que els tenen per sota del 90 % de la mitjana de la UE, es reduirà el límit màxim d’ajuts directes d’un 1,60 %, el 2023, a un 1,16 %, el 2027. La reserva de la PAC per a situacions de crisi deixarà de ser retornada en cas de no ser usada: un altre 1,65 % de reducció. Els ajuts per millorar el suport als joves: una reducció de l’1,70 %. Els nous ecoesquemes, ajuts per compensar sobre costos o lucres cessants, una reducció d’un 22 % els anys 2023 i 2024, i un 25 % els anys següents. Per si fos poc, els ajuts associats a la producció a l’Estat espanyol: una reducció del 2,80 %. És a dir, abans de començar, ja partim una reducció d’un 30,46 % dels ajuts bàsics a la renda.
L’objectiu general de la nova PAC és donar suport a una renda viable i la resiliència de les explotacions agràries, complementari del previst als tractats de la UE, garantint així un nivell de vida equitatiu a la població agrària, en especial, mitjançant l’augment de la renda individual dels que treballen a l’agricultura que, com acrediten les dades a la UE i a l’Estat espanyol, com més depenen de la renda de l’agricultura i ramaderia (pagesia professional) més imprescindibles són els ajuts directes per assolir-ho.
Fins fa poc, el Ministre d’Agricultura plantejava un agricultor actiu (beneficiari de la PAC) i un conjunt d’opcions (ajut redistributiu, sostre d’ajuts, regionalització i convergència de drets i ajuts associats) que permetien fer un pas cap a la professionalització del sector, però en els dos darrers mesos ha fet tants passos enrere que, a hores d’ara, si no ho reconsidera, abocarà la pagesia professional catalana i de tot l’Estat a la precarització de les rendes i a la feblesa davant dels reptes que té plantejat el sector agrari. Ni els que esperaven millorar amb la convergència dels drets s’escaparan de tenir uns ajuts a la renda de la PAC inferiors als que estan percebent.
La consellera Jordà s’ha de despertar, plantar cara i negociar una aplicació de la PAC que no es compti en vots hipotèticament no perduts pel PSOE bàsicament a Andalusia, sinó en una pagesia professional amb ajuts directes de la PAC que s’orientin a fornir-los d’una renda viable i a la seva resiliència.
