El 70% dels polígons industrials de Catalunya tenen teulades amb amiant, i l’Anoia no se’n escapa. En els polígons industrials de la comarca hi ha gairebé 450 cobertes fabricades amb amiant, el famós material que amb el temps ha quedat prohibit per ser altament nociu per a la salut humana. En total, sumen 504.388 m2.
Igualada, el quart municipi de Catalunya amb més cobertes de fibrociment
Les localitats amb més superfície de coberta de fibrociment són, en aquest ordre, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Igualada, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Tarragona, Badalona i Vic.
El Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) va presentar fa més d’un any el cens de teulades fetes d’aquest material nociu per a la salut, de la mà de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC). La fotografia obtinguda mostrava que Catalunya tenia, a finals del 2023, 122.460 cobertes amb fibrociment, que sumen 40 quilòmetres quadrats de superfície i unes 700.000 tones de pes.
Aquest 2025, la imatge s’ha superposat al mapa de polígons industrials en actiu, per quantificar la presència de l’amiant en aquests nuclis d’activitat econòmica. Així, s’ha pogut constatar que un terç de tota la superfície d’amiant en coberta –i un 12% de les cobertes amb amiant- de Catalunya pertanyen a polígons industrials. En xifres absolutes, són 15.197 cobertes, 13,4 km quadrats de superfície (lleugerament superior a la de l’Hospitalet de Llobregat), i 238.086 tones de pes, segons les dades de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.
L’amiant i la transició energètica als polígons
El Govern va aprovar fa encara no un any la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, un text que ja ha superat el debat de totalitat al Parlament i es troba en la fase final de la seva tramitació, encara sense data de votació al ple. Quant als criteris de priorització de la retirada de l’amiant, la llei dona especial consideració als indrets amb més densitat de població, a la proximitat del material “a la ciutadania o a persones usuàries dels immobles”, així com el grau de manipulació i d’exposició als factors meteorològics, i també en funció de l’estat de conservació.
En aquest sentit, no hi ha una prioritat específica per retirar l’amiant en coberta en polígons industrials. “Potser en un futur es tindrà més en compte, quan sapiguem els recursos que tenim”, aventura un dels assessors del Govern en aquesta matèria. Al respecte, apunta que més enllà del criteri de l’afectació a la salut, en el cas dels polígons es podria tenir en compte un altre tipus de “problemàtica”. Concretament, al fet que l’amiant en coberta no permet la instal·lació de plaques fotovoltaiques i, per tant, això “impedeix fer una transició energètica” en uns entorns on justament es produeix un consum energètic important.
Més enllà dels ajuts, un altre dels mecanismes per afavorir la retirada de l’amiant previst a la llei és una certificació de la presència d’amiant a l’immoble o edifici, de manera que la compravenda o el lloguer dels mateixos es facin tenint en compte aquesta informació.
