Cada dia es fa més evident que el govern espanyol no pretén només combatre l’independentisme sinó les institucions de govern de Catalunya que, segons diu, en són les responsables. Per això no en tenen prou amb tancar a la presó els impulsors del procés; volen desmuntar les poques estructures de govern que ens queden després de la intervenció de l’autonomia.
Vaig llegir no fa gaire que aquesta repressió va orientada a anorrear els quatre pilars fonamentals del nostre govern. En primer lloc, es tracta de desprestigiar la Generalitat i el Parlament mitjançant el recurs sistemàtic contra qualsevol signe –per petit que sigui- d’autonomia real. Això explica els nombrosos recursos contra lleis tan fonamentals com les del dret a l’habitatge, la pobresa energètica o la sanitat general. Els altres tres fronts d’atac són els mitjans públics de comunicació –TV3 i Catalunya Ràdio especialment-; l’ensenyament –al qual acusen d’adoctrinament- i els mossos d’esquadra que són els garants de l’ordre públic. Si a més hi afegim l’estricte ofec ecoJOSEP M. CARRERAS Per què ens odien tant? nòmic a què ens tenen sotmesos, el control de l’independentisme és total. O això creuen.
En la planificació i execució d’aquesta mena de “solució final”, compten amb el suport i la complicitat d’una judicatura vergonyosament parcial. Les acusacions i l’argumentari que fan servir han deixat garratibats molts jutges europeus. S’esgarrifen de la manca d’imparcialitat i supeditació al govern, menystenint fins i tot les declaracions de l’ONU o d’Amnistia Internacional sobre els drets civils dels ciutadans. Amb un cinisme esborronador han tergiversat la realitat convertint les víctimes en botxins i viceversa. ¿Qui controla aquests jutges? En les seves famoses interlocutòries no hi ha cap referència al miler de ferits per les càrregues de la policia el 1-O; tampoc cap condemna ni obertura d’expedient als del “¡A por ellos!”. En canvi, culpabilitzen els mossos per “passivitat”, és a dir, perquè no varen atonyinar, que és del que es tractava. No és això incitació a l’odi?
No puc arribar a entendre els motius d’aquest odi, que trobo absolutament injustificable. Alguns ho atribueixen a la idiosincràcia d’un país amb mentalitat dominadora –recordem els “conquistadores”-; el convenciment de la superioritat pròpia tendeix a menysprear tot allò que sigui diferent –recordem el “habla en cristiano”-; l’aprofitament dels recursos en benefici propi –un autèntic espoli i, aquesta sí, una malversació total-. I, com a conseqüència d’aquesta mentalitat monolítica, el convenciment de ser els únics posseïdors de la veritat, que porta a l’aniquilació del dissident –recordem la Inquisició o l’expulsió dels jueus o dels moriscos per uns reis anomenats “catòlics”. L’actitud la mostra ben clarament la frase d’aquella senyora que es deia enamorada de Catalunya “a pesar de los catalanes”.
Per estrany que sembli, encara hem de lluitar per la democràcia. Sembla mentida haver de fer articles com aquest en ple segle XXI, però la realitat ens demostra que el franquisme ideològic és ben viu encara que no hi hagi les estructures polítiques.
Josep M. Carreras
