Les subvencions municipals són ajudes econòmiques destinades a fomentar el desenvolupament social, cultural, esportiu o econòmic del municipi. Tot i que poden beneficiar altres col·lectius, empreses o particulars, les entitats sense ànim de lucre en són sovint les principals destinatàries per la seva tasca d’interès general, que complementa les competències municipals de forma altruista i contribueix a la cohesió social. Hi ha dos tipus principals de finançament municipal per a entitats sense ànim de lucre.
D’una banda, les subvencions en concurrència competitiva, en què les entitats han de presentar projectes i competeixen entre elles per obtenir l’ajuda, valorant-se criteris com la viabilitat, l’impacte i l’interès general de la proposta. D’altra banda, hi ha les subvencions nominatives, que es concedeixen directament i s’especifiquen al pressupost municipal, vinculant-se habitualment a la signatura d’un conveni bilateral entre l’entitat i l’administració.
Actualment, l’Ajuntament d’Igualada no compta amb un sistema de subvencions organitzat que defineixi clarament què és un conveni i què és una subvenció. D’una banda, les entitats necessiten que s’estableixin convenis per garantir l’activitat anual. Aquests convenis haurien de detallar els espais, materials i serveis logístics proporcionats per l’Ajuntament, l’ajuda econòmica per cobrir despeses bàsiques com assegurances o lloguers i els actes organitzats per cada entitat. Els convenis han de garantir la sostenibilitat de les entitats sense assumir-ne la totalitat del pressupost, òbviament, ja que aquestes també es financen per altres vies, com les quotes de socis. A més, haurien de ser públics.
D’altra banda, cal una política de subvencions per projecte que ofereixi un suport econòmic addicional quan es duen a terme iniciatives puntuals d’interès per a la ciutat. Totes les entitats haurien de tenir dret a desenvolupar projectes extraordinaris puntuals, com concerts amb grans requeriments, renovació de vestits o atuells, o l’organització de jornades d’interès ciutadà. Aquests projectes també haurien de poder ser cofinançats amb diner públic. És aquí on intervenen les subvencions en concurrència competitiva, on les entitats presenten els projectes i l’administració fa una valoració d’aquests per finançar-los o no.
Aquest sistema, que sembla evident i de sentit comú, no és el que fa servir l’Ajuntament d’Igualada. Per a les entitats sense ànim de lucre no existeixen convocatòries de projectes sinó que l’ajuntament només ofereix subvencions en concurrència competitiva per finançar l’activitat ordinària tot i que les anomeni “per projectes”. Una absurditat, primer perquè barregen els dos tipus de subvencions en un de sol i si mai una entitat vol fer un projecte extraordinari que requereix una ajuda extra important, no pot demanar-ho i segon, perquè les necessitats recurrents s’haurien de cobrir via convenis ja que aquestes no es redueixen sols a un ajut econòmic sinó que requereixen material, espais o altres necessitats tangibles. És més, si pregunteu a les entitats moltes us diran que amb els 200€ que els dona l’ajuntament com a subvenció “per un projecte” no en tenen ni per cobrir les seves despeses habituals. De fet, a moltes entitats se’ls dona la mateixa quantitat que fa deu anys tot i que l’IPC hagi augmentat més d’un 25% des de llavors.
El sistema actual és tan ineficaç que algunes entitats d’acció social, per cobrir despeses ordinàries, han de demanar subvencions de 7.000€ a Promoció Econòmica, malgrat no tenir constància que estiguin desenvolupant cap projecte que fomentin la generació de negoci o activitat econòmica. L’Ajuntament permet aquesta situació en comptes de signar convenis amb aquestes entitats per oferir un suport adequat a les seves necessitats. Un pedaç amb tota regla.
Totes les entitats han de disposar de l’ajuda que necessitin, i no crec que això passi només per assignar-los més diners (que també), sinó que s’ha de canviar la política de subvencions, que ara són un pedaç, cap a convenis que posin sobre paper aquestes necessitats de forma transparent. Una transparència que, al govern de la ciutat, ja sabem que no li agrada gaire.
