En un poble de La Rioja, el Diumenge de Resurrecció, al final de la Setmana Santa, fan una festa on cremen “a los Judas traidores” en forma de falla. Aquest any han cremat un vaixell que anava a Ítaca, governat per un ninot fent burla del president Puigdemont, amb immigrants negres, plena d’estelades, alguna ikurriña i llegendes en contra de Catalunya. La falla ha estat àmpliament divulgada per RTVE, pels noticiaris de la televisió pública espanyola.
Les autoritats d’Alfaro -que fa vint anys varen declarar la festa “de interés regional”- justifiquen i celebren la falla dient que es tracta d’una tradició molt arrelada entre els alfarenys. Deu ser així perquè fan aquesta mena de carrinclonada des de fa més de cent anys. No han aclarit què dimonis hi pintem els catalans en un poblet de La Rioja sense cap relació amb Catalunya ni per què una persona exiliada a Bèlgica des de fa més de set anys, és considerat traïdor a La Rioja. Potser perquè li agrada el vi del Priorat?
Això de justificar qualsevol excés en una pretesa tradició secular és una mena d’habitual comodí dels espanyols. El fan servir per a les “corridas de toros” (no ho vull traduir), al qual hi afegeixen el “acerbo cultural” com a forma de mantenir un espectacle bàrbar que és absolutament incompatible amb la cultura i la civilització.
Està tan arrelada la tradició d’insultar els catalans que trobem habitual que es facin acudits titllant-nos d’avars, d’avorrits o d’interessats, per l’únic pecat de ser catalans. Mentre els energúmens d’Alfaro cremaven una falla catalanòfoba, nosaltres seguíem la tradició de regalar la mona als nostres fillols.
Mentrestant el nou governador civil de Catalunya, Salvador Illa, aprofita qualsevol avinentesa, com ara la mort del Papa Francesc, per buidar de contingut nacional la Festa de Sant Jordi. En canvi, no suspèn una conversa pública amb l’escriptor extremeny Javier Cercas, conegut pel seu antiindependentisme i que escriu les seves obres en castellà.
No dic res de nou si dic que no em sento part d’un país, Espanya, que es diverteix torturant braus, insultant Catalunya i menystenint la cultura en general i la catalana en particular. I quan l’actual president de la Generalitat de Catalunya, lluny de defensar els nostres valors, va per les espanyes demanat perdó per ser català o presumint d’haver-nos pacificat, em fa avergonyir profundament.
Els catalans no és que tinguem l’enemic a casa, sinó que, per pactes vergonyosos i indignants de partits nostrats, li hem donat la màxima representativitat institucional de Catalunya. El que fa vuit anys es manifestava al costat de VOX, la Falange i el PP en contra de la llibertat dels catalans, és avui president de la Generalitat de Catalunya.
Si aquesta infàmia segueix, ens costarà mantenir la Diada Nacional de Sant Jordi, la més nítidament catalana de totes les festes de Catalunya.
