Entrevista a Eva Martínez, Coordinadora de l’ASSIR a l’Anoia
La feina de les llevadores és essencial per a la salut sexual i reproductiva de les dones. Hem parlat amb l’Eva Martínez, coordinadora de l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de l’Anoia, sobre quins serveis ofereixen, la coordinació del servei i les tasques de les llevadores.
Què és l’ASSIR?
ASSIR significa Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva i això vol dir que atenem a les dones des de l’adolescència, la primera regla, fins a la vellesa. Tot el que li passa a la dona en matèria de salut sexual i reproductiva al llarg d’aquestes etapes de la vida, que són pràcticament totes, les llevadores som allà per donar atenció.
Nosaltres estem situades als centres d’atenció primària, dins de l’Institut Català de la Salut de la Catalunya Central. Les llevadores també podem donar atenció als centres hospitalaris o assistir als parts a casa.
Imagino que una confusió comuna del vostre ofici és que la tasca de les llevadores acaba un cop la dona té la menopausa, és a dir, quan ja no està en l’etapa reproductiva. És així?
Sí, penso que amb els anys ha anat canviant. Nosaltres reivindicàvem aquest passat 5 de maig, que era el dia internacional de la llevadora, que no només hi som en el moment de l’embaràs i durant la maternitat sinó que va molt més enllà. Per exemple, realitzem tota l’activitat preventiva ginecològica.
Quina formació realitzeu les llevadores?
Inicialment hem de fer el grau d’infermeria que són quatre anys i superar unes proves d’accés per poder realitzar l’especialitat de llevadora. Són un total de sis anys de formació. És la formació que demostra que som un personal competent per fer la nostra feina.
Pel que fa a l’etapa de la vellesa, quins serveis oferiu?
Fem una valoració inicial de la simptomatologia climatèrica i ginecològica. Tal com ho tenim coordinat, les dones van primer a la llevadora al centre d’atenció primària i es fa una valoració. Si no ho pot solucionar, es deriva al servei de ginecologia de l’hospital d’Igualada amb qui treballem coordinadament. Aquest treball coordinat entre diferents professionals és molt important per nosaltres.
Amb quins perfils professionals compteu?
A la plantilla de l’ASSIR Anoia tenim les llevadores, personal administratiu i també comptem amb el suport de psicòlogues del servei de Dones amb Empenta i després totes les derivacions a ginecologia les fem a l’hospital universitari d’Igualada.
Què representa l’ASSIR? Quins són els seus objectius?
Penso que un dels objectius és empoderar les dones perquè puguin decidir de manera informada i lliure sobre la seva salut sexual i reproductiva. No només a nivell de quin tipus de part vull tenir sinó també a nivell sexual, quins mètodes anticonceptius vull fer servir. Quan fem consultes sempre intentem tenir aquesta visió de gènere que és molt important.
Com ha afectat la pandèmia la vostra feina?
Des del 13 de març de 2020 que ens va canviar la vida a tots nosaltres. Havíem de continuar garantint l’atenció i el seguiment a les dones embarassades i a les que acabaven de tenir el fill, era un objectiu primordial. En aquell moment vam fer una redistribució de consultes i ens van agrupar a totes les llevadores de la Conca d’Òdena al centre d’atenció primària de Vilanova del Camí. Va ser molt encertat, hi havia aquella sensació de por, apartar-nos juntament amb pediatria va ser una manera que la gent estigués més tranquil·la de poder donar una atenció allà.
S’han donat més altes precoces per afavorir que les dones arribin abans a casa i les llevadores fem més visites domiciliàries durant el postpart.
Actualment hem tornat al nostre centre d’atenció primària per ser més properes. El que ha canviat són els grups de preparació al naixement i tota l’activitat comunitària. És una part molt important de la nostra feina, atenció als joves, atenció amb grups de postpart, de suport al climateri, a la lactància materna… Tota aquesta activitat la vam passar a fer en línia i, de fet, ho continuem fent. Estem intentant recuperar altre cop la presencialitat. La setmana passada vam començar l’activitat que es diu “caminades” amb embarassades juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, podem estar a l’aire lliure i mantenint totes les mesures de seguretat.
Amb la pandèmia també vam incorporar altres eines com l’e-consulta o la vídeo consulta, que són eines que pràcticament no empràvem, podem ser molt més accessibles per la població.
Parlant de temps de pandèmia i natalitat. Hi ha hagut un augment de natalitat?
Al principi ho vam estar mirant quan la situació es va estabilitzar i, de moment, amb les dades que tenim actualment no indiquen que hi hagi hagut un augment de la natalitat. De fet, hi ha hagut un descens que és la tendència dels últims anys. Haurem d’esperar a veure què passa al llarg del 2021 per saber si hi ha hagut un augment.
Quines són les teves funcions com a coordinadora comarcal de l’Anoia?
Fer una coordinació de les llevadores que estan al seu centre d’atenció primària i dels objectius comuns, també la coordinació amb l’Hospital d’Igualada i treballar perquè la nostra cartera de serveis es vagi consolidant i puguem assolir nous reptes i que vagin agafant forma. Una de les nostres funcions també és difondre la nostra feina, que la gent conegui el que estem fent.
Reivindicar el vostre lloc dins la sanitat.
Exacte, sí. Hem d’anar consolidant el nostre espai.
