Molta feina

M

Els ciutadans i els polítics de Catalunya estem bastants tips de la campanya electoral i esperem a que sigui diumenge al vespre per saber el resultat de tant anunci, tant debat i tantes declaracions. Els ciutadans a partir de dilluns respirarem alleujats, però ni els candidats ni els respectius partits podran descansar, ben al contrari, a partir de dilluns es quan se’ls girarà la feina més dura. A Artur Mas, previsible guanyador, és a qui més feina se li girarà. A banda de lligar el suport dels partits més sobiranistes i donar passos decidits cap a la sobirania plena de Catalunya, també haurà de treballar perquè les condicions de vida dels catalans millorin. Ja no li servirà embolcallar-se en la bandera de Catalunya i seguir retallant serveis. Artur Mas haurà de moure’s en més de dos fronts i per tant haurà de multiplicar els seus esforços i procurar no equivocar-se. Per la seva banda ERC, que aventuro que pot ser la segona força de Catalunya o gairebé, haurà de treballar per consolidar el camí cap a la Independència, sense oblidar que qui el va iniciar va ser Solidaritat. I tota vegada que ERC ja és la segona -o primera- força en diversos ajuntaments i consells comarcals, haurà de posar-se les piles per aportar mesures de millora econòmica i social. El PSC, rellevat de qualsevol responsabilitat política, haurà de fer un debat intern per decidir què vol ser en el futur. Seguir lligat de mans i peus a les decisions d’uns senyors nascuts a Leon, Sevilla, Sòria o Càceres que mai han dubtat a sacrificar Catalunya a l’altar electoral o pel contrari esdevenir d’una vegada el partit dels socialistes de Catalunya… abans no li marxin tots a Iniciativa. El PP segurament que es mirarà per primera vegada amb recel a Ciutadans que els furtarà una part del seu electorat, tot i que és previsible que diumenge creixi en nombre de diputats. De la mateixa manera que a Navarro els seus no li fan cas amb el federalisme, a la Sánchez-Camacho tampoc li faran cas amb la proposta de sistema de finançament just per a Catalunya. De fet el PP a nivell d’Estat comença a tenir clar que en una Espanya sense Catalunya, el PP governaria sempre. Iniciativa, amb la previsible caiguda del PSC i el pas d’inteŀlectuals socialistes a les seves files, tindrà el camp abonat, però l’haurà de conrear, per defensar els drets socials dels treballadors, dels aturats i dels sectors menys afavorits de la societat. Solidaritat, tregui el resultat que tregui, haurà de plantejar-se el seu paper futur perquè encara que tregui representació parlamentària és previsible que perdi vots i sigui objecte de crítiques i pressions per part dels partits, que s’han vist pressionats per SI els darrers dos anys. El govern de l’Estat haurà de llegir molt bé els resultats de les urnes de diumenge i aplicar amb urgència una reforma constitucional que elimini rigideses decimonòniques i posi a la Constitució Espanyola en el segle XXI, eliminants Diputaciones provinciales, la delegació del govern a Catalunya, Senat, Consejo de Estado, grandària de la majoria d’Ambaixades i de l’Exèrcit, ja que moltes de les seves competències han passat -o haurien de passar- a Europa. I els ciutadans hem d’estar amatents a que tot això es faci… i no tenim quatre anys per fer-ho. Jaume Singla