Vol ser l’alcalde d’Igualada que més anys ha ocupat el càrrec de la història contemporània de la ciutat. Marc Castells encapçalarà una candidatura per cinquena ocasió consecutiva, quarta com a màxim representant polític dels igualadins. Em diu que, en aquests darrers quatre anys, és quan més ha gaudit com alcalde, i que encara aquestes eleccions amb més ganes que mai. Totes les enquestes -internes- que s’han fet per part d’alguns partits polítics el donen com a guanyador el 28 de maig, com a cap de llista de Junts per Igualada.
Fa pocs dies explicava que, si guanya les eleccions, el seu gran projecte per als propers quatre anys és la Igualada Verda, convertir la ciutat en un gran pulmó verd a la Conca d’Òdena… S’ha tornat molt ecologista?
No, no és això ben bé, jo crec que és apostar pel que vol la gent. Destaco per escoltar la gent i des dels més petits, amb els quals dialogo molt sovint, però també la gent gran, volen millorar la qualitat de vida i aquesta passa per tenir espais verds. Tenim la gran sort de disposar d’un entorn que ho facilita. Tenim els recursos, especialment els més escassos com en aquest cas l’aigua freàtica, la del subsòl que tenim a dojo a la nostra ciutat. Volem aprofitar-ho per fer d’aquesta Igualada un oasi verd que suposi millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Ja hem demostrat la capacitat que tenim per fer un gran projecte verd a la ciutat amb el Parc Central, i a més molt ben acceptat per la gent. Hem fet l’Anella Verda, estem fent la Via Blava.
Els nostres reptes de futur seran que tots els parcs de la ciutat tinguin un component encara més verd del que tenen. Bàsicament en dos eixos principals, el del passeig Verdaguer, aprofitant el soterrament de l’estació de tren fins al Parc de l’Estació Vella, i sobretot el riu. Allà hi hem de fer una gran transformació semblant a la que s’ha fet al Parc Central.
Hi havia un cert rum-rum que vostè ho deixava, que volia donar pas a un relleu. Després de 12 anys d’alcalde i 4 més a l’oposició, es veu amb ganes de continuar, veig.
Sempre dic que em sento molt estimat per la gent i de fet al carrer, en els actes, noto que a la gent li agrada el que faig, li agrada com soc també, el meu tarannà, el meu caràcter. La gent decidirà si volen continuar en la línia que portem els darrers anys o no. Jo crec que és una qüestió que té a veure amb la confiança que té un mateix. Jo em sento fort. De fet, l’altre dia a l’acte de l’Ateneu em vaig sentir molt acompanyat per la gent. La confiança hi és, i l’experiència és un grau, de fet crec que això també és important, però el més important és l’actitud. Diria que si no tingués l’actitud per tenir la mateixa il·lusió que tenia el primer dia, no hauria fet un acte com el que vaig fer dijous. Penso que la gent ja va detectar i va notar que hi havia un alcalde il·lusionat, amb ganes, amb projecte i per tant em sento feliç fent el que faig.
Vostè ha estat sempre un home de partit, i lleial a les sigles, primer amb la JNC, després amb Convergència, i finalment amb el PDeCAT. Darrerament s’ha allunyat, i decideix ser un llop solitari de la política, com Xavier Trias… Això obeeix a una reflexió profunda, ja no es vol enredar amb un partit gran?
Miri, jo no em vaig allunyar, crec que vaig ser fidel, potser dels pocs fidels, i de fet en una conversa que vaig tenir ara fa uns mesos amb el president Pujol, ell m’ho reconeixia i valorava la meva actitud. Em va enviar una carta molt bonica que guardo, encoratjant-me i dient que ho estava fent molt bé.
El que m’ha ensenyat la política és que tu has de defensar el que més creus. Hi va haver un determinat moment que ho vaig donar tot, i ara el que vull és donar-ho tot per Igualada. Hi ha gent que es desperta esbufegant, jo em desperto somrient, pensant, ostres haig de fer això… Gaudeixo molt fent el que faig mirant de posar Igualada al mapa, parlant amb la gent, escoltant-los, fent coses que ens demanen i que nosaltres creiem com a govern que la ciutat necessita.
És veritat que el món de la política és un món molt complex. Per això la gent se n’ha allunyat. Detecto una gran desafecció del ciutadà cap al món de la política. Però ara em veig molt militant per Igualada. Jo milito per Igualada. Aquesta és la meva definició. I em sento molt identificat amb l’alcalde Trias com una persona a qui valoro, admiro i li reconec una gran valentia i una gran trajectòria.
Els candidats del PSC o ERC diuen que el fet que els seus partits manin a Madrid o Barcelona els obre portes. No és això el seu hàndicap?
No, al contrari. Els meus adversaris tenen el cul llogat. Jo puc plantar cara a un ministre com he fet, a un conseller, a un president de la Generalitat com he fet, perquè jo no tinc el cul llogat. Ho he fet sempre. Quan estava en un partit polític i ho faig ara que milito només per Igualada. Aquesta llibertat em permet poder parlar de tu a tu. Són els meus adversaris que, en aquest sentit, tenen un hàndicap en això. No es poden enfrontar als aparells del seu partit perquè segurament poden tenir represàlies.
Quines tres coses el fan sentir més orgullós d’aquests 12 anys de govern a la ciutat?
Haver-nos convertit en una ciutat universitària, també haver recuperat l’orgull de ser igualadí, que s’havia perdut en el seu moment, i l’aposta per les infraestructures verdes, per centrar l’Anella Verda i la Via Blava.. Això és molt difícil, i s’ha fet. I hi afegiria un quart, però no és el que he fet sinó el que està per venir, fruit d’haver liderat amb els set alcaldes de la Conca, la creació de 100 hectàrees de sòl industrial, que són el futur. Penso que és una de les coses més importants que el temps reconeixerà.
Massa persones han de marxar d’aquesta comarca cada dia per anar a treballar a fora… Correm el risc, si és que ja no ho som, de convertir-nos en una ciutat dormitori…
Aquestes 100 hectàrees que li deia són com un polígon de les Comes sencer posat a l’entorn d’Igualada. A les Comes hi treballen 4.000 persones! En el futur serà una activitat econòmica que permetrà que molts d’aquests qui ara s’han de guanyar la vida fora, puguin quedar-se aquí. Per tant, aquesta és una gran oportunitat. L’àmbit universitari ja l’hem aconseguit, ara ho hem de fer en l’àmbit industrial. El polígon de les Comes l’hem omplert, ja no tenim més marge de maniobra. L’Incasòl també està acabant totes les parcel·les que té a l’entorn d’Igualada. Montbui s’ha ficat les piles i això s’ha de reconèixer, per omplir el seu polígon. Jo recordo fa exactament deu anys teníem 4.000 aturats i ara en tenim 2.000. És a dir, podríem estar millor, sí, però déu n’hi do, amb el que hem aconseguit.
El futur també passa per la col·laboració estreta entre els ajuntaments de la Conca, com hem demostrat que venim fent d’una manera absolutament anòmala, fixi’s, posar-se d’acord set alcaldes de cinc forces polítiques diferents. Aquesta línia de col·laboració, de consens, de treball en comú, de generositat, és la correcta.
Això que diu… Significa dotar de més muscle a la Mancomunitat, que tingui més poder, o es refereix al municipi únic?
La gestió de la covid va representar un canvi de xip. Ens vam haver d’apropar tant, d’estar tan units, d’anar tant a l’una, que jo crec que això pot permetre ja començar a fer debats seriosos sobre convertir la Conca d’Òdena en un sol municipi. Jo ho veuria molt positivament.
Això és nou. Fins ara només ho deien els socialistes.
Sí, però ells tenien tots els alcaldes del mateix partit i no feien ni una quarta part de les coses que hem fet nosaltres! Crec de debò que això ho hem d’estudiar. Amb una votació al Parlament de Catalunya es pot resoldre, però ens hem de posar abans d’acord en moltes coses.
Ens convertiríem en una de les grans ciutats d’aquest país, i això ens donaria força i potència per poder mirar encara més enllà. Jo no em tancaré a la propera legislatura a debatre aquests temes.
Hi ha una sensació d’inseguretat creixent a la ciutat… Aquella idea que Igualada era com un refugi segur del que ens arriba de Barcelona o l’àrea metropolitana, ja no hi és, especialment per a les dones, sobretot les joves. Tenen por a caminar soles a segons quines hores. Com ho pensa resoldre?
Una de les coses que més parlem els alcaldes i alcaldesses quan ens trobem a nivell de tota Catalunya, és que això que vostè expressa aquí ho estem detectant tots… Nosaltres hem fet un esforç molt gran, de fet aquesta setmana aprovem ja el Pla Local de Seguretat, hem augmentat la plantilla d’agents de la Policia Local, rejovenint-la, i els hem dotat de més equipament.. Hem instal·lat 19 càmeres d’entrada i sortida de la ciutat que capten les matrícules i ens alerten si entren cotxes que tenen algun requeriment judicial o policial. Hem de combatre és aquesta percepció d’inseguretat.
Analitzant-ho fredament, però, Igualada és una ciutat on es viu molt bé. Cal millorar? Doncs sí. Ara hem de treballar una millor il·luminació, més eficient.
L’habitatge és un altre tema que també preocupa. Fa poc es va aprovar el Pla Local d’Habitatge, i dibuixa molt bé el panorama que tenim i les accions que es poden fer. Tenim un nucli antic degradat, amb moltes ocupacions a vegades il·legals o sobredimensionades de persones amb pocs recursos. El preu de lloguer està pels núvols i l’accés a l’habitatge per a joves és una quimera. Ho comparteix?
No comparteixo que tinguem un nucli antic degradat. Crec que ha guanyat en els darrers deu anys. S’han rehabilitat habitatges, de fet ara tenim una allau de rehabilitacions d’habitatges, de cases i pisos, al nucli antic i al perímetre molt proper al nucli antic. Estem quedant sorpresos del projecte de subvencionar la rehabilitació d’habitatges, crec que és la línia. En campanya electoral explicarem quina és la nostra proposta. El pla local d’habitatge és una eina extraordinària i hem iniciat diverses iniciatives que ara estan en marxa. La primera, posar sòl a disposició de l’Incasol, que ja està en licitació. S’han presentat nou empreses pels 24 pisos de protecció oficial del carrer Joan Serra i Constançó, davant dels Mossos d’Esquadra. Estan en procés de licitació els 36 habitatges al carrer de la Virtut. Aquesta setmana hem comprat els baixos de l’antiga Dpunt, perquè s’hi construeixin 12 pisos per a joves. La promoció de 12 habitatges del carrer Sant Carles es licitarà abans d’acabar aquesta legislatura… També ens comencen a venir empreses del sector de la construcció, que s’estan mirant Igualada per fer promocions de molts habitatges. Encara queden espais per poder-ho fer. Sí que és un problema l’habitatge, però amb les eines que tenim, l’hem sabut conduir. Molt aviat obrirem l’Oficina d’Habitatge a la plaça de l’Ajuntament.
És un tema recurrent i cansa molt ja, però no seria el barri del Rec un bon lloc per crear nous espais residencials, amb un nou POUM?
El POUM és viu i és del 1986. Si ara el mirem, no té res a veure amb el que hi havia llavors. A través de desenes de modificacions puntuals del planejament l’hem canviat com un mitjó. De fet, el POUM de veritat ja l’hem fet, que és el posar o classificar sòl industrial a una ciutat que només té 8 quilòmetres quadrats com és en el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Això és una modificació més important que la del POUM, no cal dir-ho. De fet, hi ha molts espais a la nostra ciutat que no es poden tocar o no s’han de tocar.
L’únic que requereix d’una intervenció urbanística, i tenim molt clar que si estem al Govern, farem una modificació puntual del planejament de tot el barri del Rec, per fer el canvi d’usos i que permeti mantenir la singularitat, mantenint la morfologia del barri, i poder donar una mixtura d’usos i que el Rec que sigui molt atractiu.
Hem estat capital de la cultura, però és evident que a les entitats hi ha una clara divisió. No passa cap Festa Major, per exemple, que no hi hagi enrenou amb l’Ajuntament. El nou auditori és, diríem, la solució a tots els mals?
La cultura igualadina té una grandíssima vitalitat i això la fa generadora de debat, perquè és la mateixa gasolina que crec que mou les entitats a funcionar. I és meravellós. De fet quan parlo amb exalcaldes i m’expliquen el mateix… Jo gaudeixo molt amb les entitats i, de fet, una de les grans demandes que ens feien que era l’auditori. I es farà, jo li vull dir l’hivernacle de la cultura, posat en un lloc estratègic central a la Conca d’Òdena. Hi volem rebre visitants de tot arreu. Són benvinguts quan venen a comprar, que ens agrada molt, però també ho seran quan vinguin a gaudir de la nostra cultura. Hem d’agrair la feina que fan les entitats, que és molt difícil, i que siguin crítiques com sempre perquè ens fan millorar.
Tenim un Campus de la Salut a punt d’obrir. I ja ha començat a sonar, per part seva, la intenció que tingui estudis de Medicina molt aviat. Abans això semblava impossible.
Jo ja he demanat oficialment a qui té la capacitat per fer-ho, que és el rector de la Universitat de Lleida, amb qui tenim una grandíssima i estreta relació, que a Igualada l’any 2024 vol fer estudis de Medicina i hem trobat una disposició molt gran. Calen recursos econòmics i sembla que el Ministeri els posa.
Havíem de tenir un Hospital Universitari i ho vam aconseguir. Això és molt important i el que fa determinant que puguem fer estudis de medicina l’any vinent a Igualada és el Campus de Salut nou. Tindrem una unitat docent que serà un edifici espectacular, i a més el 4DHealth, que estarà connectat amb aquest campus, a on podem afegir molts elements de recerca, d’innovació i algunes particularitats que requereixen els estudis de Medicina com és la dissecció de cadàvers, etcètera. Per tant, totes les coses més complexes que tenim per poder fer Medicina les tenim bàsicament resoltes.
El Ministeri també ens farà cas amb el nou traçat de l’autovia A-2 i el trèvol amb la C-15?
L’Estat està obligat a fer la remodelació de l’A-2, però li demanem que no ho facin tot de cop. Òdena, Igualada i Castellolí ja estem d’acord amb el traçat, doncs que comencin per aquí. El trèvol clama al cel que no estigui arreglat i sobretot alguns revolts molt perillosos que han portat en algun moment a un incident molt greu.
Tornem a la política. En aquests darrers 4 anys Jordi Cuadras i Igualada Som-hi ha estat determinant perquè pogués governar en solitari. Si és possible, ha arribat l’hora dels pactes, després del 28M?
He d’agrair l’aportació d’Igualada Som-hi a la governabilitat de la ciutat. Hauria estat un desastre que això no hagués sigut així i malgrat que s’ha fet una oposició contundent hem estat capaços de valorar que la ciutat s’ha de governar. Per la trajectòria que tenen de govern, saben que una ciutat com Igualada no pot no tenir pressupost.
Però també hem tingut enfrontaments importants. Per exemple, jo estic convençut que cal fer plantes baixes a les zones no comercials de la ciutat i ells creuen que no… No sé què passarà… Miri, jo he governat amb majoria absoluta, amb coalició i en minoria. Per tant, a mi ja no em sorprendrà res.
Es presenta per acabar el mandat?
Crec que els igualadins em demanen que, si em presento a les eleccions, acabi el mandat, però en aquesta vida això no es pot saber mai.
