Lluís Joy i Vidal, capità de la Milícia Nacional (segle XIX)

43

galo-ball-rates-opinio-veuanoiaCatalunya va patir cruelment les conseqüències de la Revolució Francesa i del naixement de les idees liberals i constitucionalistes, a finals del divuit. El 1812, encara no finalitzada la Guerra de la Independència, neix la primera constitució liberal a les corts de Cádiz, amb representats de totes les juntes de defensa incloses les catalanes, el dia 19 de marc dia de Sant Josep, per això va prendre el nom popular de la Pepa.

Amb aquest fet s’inicia oficialment el naixement de les dues Espanyes, la conservadora i la liberal, i el seu enfrontament tacarà de sang tota la centúria i tota la península. Els partidaris de la vella societat conservadora que incloïa: l’església, l’aristocràcia,els terratinents, l’alt funcionariat de l’Estat, la monarquia absoluta, etc, tots junts ostentaven el domini social i polític, gent que es negava a fer concessions dels seus privilegis i a compartir el poder polític i econòmic que ells posseïen. A les ciutats, hi havia abundància de gent amb mentalitat liberal, però també n’hi havia de conservadors i partidaris del sistema. En el camp, amb els propietaris rurals, o en els pobles, hi abundava l’element conservador, que abastava totes les accepcions dels noms que van anar adquirint, com ara realistes o partidaris de la monarquia absoluta i, finalment, carlins, que incloïen una filosofia de fort domini de la defensa de la religió i dels furs o privilegis territorials de les zones en conflicte. Catalunya no va quedar al marge d’aquesta lluita, va ser ferotge l’enfrontament entre uns i altres.

El nostre heroi, Lluís Joy i Vidal, lluità a favor de les idees liberals. Tant en forma de acció política primer, com militarment més endavant. Lluís Joy i altres grups civils i militars aconsegueixen per fi imposar al rei un règim constitucional el 1820, que durarà tres anys i estarà ple d’alçaments guerrillers conservadors o realistes ordits dins la monarquia. Cau el sistema constitucional per segona vegada, però aquest cop per imposició militar dels règims absolutistes europeus (invasió dels Cent mil Fills de Sant Lluís). Ferran VII aprofita i inicia la caça del liberal amb reprensions i condemnes. Lluís Joy es dut empresonat a l’Àfrica, i a d’altres places cancel·làries de Màlaga. En un viatge, aconsegueix escapar-se i se’n va a Argèlia i des d’aquest territori francès d’ultramar, passa a França. Torna a Catalunya amnistiat per la reina regent a la mort del seu marit, el rei Ferrat VII, i comença la primera Guerra Carlina dels partidaris del germà del rei, Carles de Borbó, que no accepta que la corona passi a la filla del rei, la futura Isabel II. Per això la Regent s’ha d’aliar ara amb els liberals moderats contra els partidaris del seu cunyat Carles, que esdevé líder de les idees conservadores i per això els seus partidaris es diran carlins, aquests inicien la primera i més llarga guerra carlina de set anys de durada, entre carlins (conservadors) i liberals.

milicia-nacional-lluis-joy-veuanoiaEl nostre heroi, Lluís Joy es promogut capità de la Milícia Nacional que, junt amb els miquelets, perseguiran arreu del Principat les guerrilles carlines. Qualsevol capitost conservador (algunes vegades era un clergue) amb cinquanta homes es veu general i fustiga els pobles de la ruralia, sobretot per agafar provisions i per recaptar impostos, a fi d’aconseguir diners per a la santa causa, com els mateixos carlins anomenen la seva guerra. Els enfrontaments dins de Catalunya són ferotges. Els actes de barbàrie durant aquesta guerra són nombrosos per les dues parts. Cal situar-los en el marc d’una guerra extremadament cruel. Els liberals executaven sistemàticament tots els oficials carlins, i també els monjos i capellans que lluitaven al seu costat. Però també els carlins torturaven i executaven llurs adversaris amb la mateixa impietat.

El nostre heroi va continuar lluitant contra els carlins i un dia amb una avançada a Rialp va ser fet presoner i executat. A la seva vídua per tota indemnització li van donar una quarta part del sou del seu marit durant sis mesos. Després d’aquest període tan curt de pensió, se suposa que la vídua va haver d’espavilar-se. Així va acabar la vida d’un idealista anomenat Lluís Joy i Vidal, home de profundes conviccions liberals, després d’anys de militància política, exili a l’Àfrica i retorn al seu país per continuar la lluita fins a trobar la mort en unes muntanyes perdudes de la Catalunya profunda.

Galo Ball i Ratés